(Barcelona, 1911 – Madrid, 8 novembre 1958)
Cantatriu. Inicià de molt jove la seva carrera. Es dedicà a l’opereta i a la sarsuela.
A disset anys actuà en gira artística per diversos països de Sud-amèrica. Estrenà la sarsuela Katiuska.
Les seves millors interpretacions foren les de Blak el payaso, La Isla de las Perlas i Los burlados. Es casà amb el mestre Solozábal.
(Barcelona, 1940 – )
Baríton. Ha actuat sovint a les temporades d’òpera del Gran Teatre del Liceu i a altres ciutats de l’estat espanyol i estrangeres.
S’ha especialitzat en papers de caràcter (Scarpia, a Tosca, Michonnet, a Adrianna Lecouvreur) i còmics (Belcore, a L’elisir d’amore). Ha conreat també l’oratori.
(Barcelona, 1887 – Catalunya, segle XX)
Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Féu la seva presentació el 1904 al Teatre Gran Via de Barcelona amb l’obra Los chicos de la escuela.
Les seves interpretacions més remarcables foren les de La princesa de las Czardas, El huésped del sevillano, La montería i La capa del Diablo.
La seva companyia aconseguí dues vegades el premi Amadeu Vives.
(Barcelona, 16 octubre 1880 – Nervi, Itàlia, 1927)
Baríton. Fou cantant molt aplaudit a Europa i Amèrica.
Figurà entre els animadors de l’Associació Wagneriana de Barcelona.
Cantant de rock català, més conegut pel seu nom artístic de Loquillo (1960- ).
(Barcelona, 22 febrer 1943 – )
Actriu i cantant. Inicià la carrera artística a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Ha intervingut en obres com ara Primera història d’Esther (1977), d’Espriu; L’òpera de tres rals (1984), de Weill-Brecht; Un dia qualsevol (1991), de Fo i Rame; Gust de mel (1993); Tres mujeres altas (1995, d’E. Albee i L’amant anglesa (1996), de M. Duras.
Premi Sebastià Gasch 1978 per la seva contribució al music-hall català i premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1994 i 1996.
(Barcelona, 1895 – 1963)
Tenor. Usava també el cognom de Santagostino. Amplià els seus estudis a Itàlia i hi residí gran part de la seva vida.
Actuà sovint al teatre de la Scala, de Milà, i al de Sant Carles, de Nàpols.
Es presentà al Liceu de Barcelona amb Aida de Verdi.
Veure> Pere Salvatge (joglar català del segle XIII).
Nom artístic de la cantant catalana Maria Rosa Marco i Poquet (1943- ).
(Madrid, 17 febrer 1914 – 16 febrer 2013)
Baríton. Fill dels cantants Emili Sagi i Barba i de Lluïsa Vela, i germà del futbolista Emili Sagi i Liñan.
Es dedicà a la interpretació de sarsueles i destacà especialment en Luisa Fernanda, de Moreno Torroba.
Enregistrà discs de sarsuela i de cançons catalanes.
Dades dels Països Catalans 