(Campos, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1659)
Franciscà. Lector de filosofia i teologia; escriví en llatí un comentari del Llibre de contemplació i un tractat sobre el Llibre d’Amic e Amat, de Ramon Llull, tots dos inèdits.
(Campos, Mallorca, 6 gener 1739 – Palma de Mallorca, 11 maig 1801)
Eclesiàstic. Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici, provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca.
Membre de la Rota de la Nunciatura, fou procurador general de l’orde amb residència a Roma, on predicà una tanda de sermons davant de Pius VI, que foren publicats, com també els sermonaris i les obres de pietat, en llatí i en castellà.
(Campos, Mallorca, vers 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)
Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d’institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.
Partidari de Carles d’Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736).
Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.
Antic i efímer convent carmelità, als Banys de Sant Joan.
Caseria de la marina, vora un promontori que separa la platja des Trenc i l’arenal de sa Ràpita (en total, 5 km de platges).
Sorgí a la segona meitat del segle XIX com a centre d’estiueig de famílies de Campos, Porreres i Montuïri, en terres de l’antiga possessió de Torremarina.
Hi ha unes pedreres que foren emprades per a la construcció de les muralles de Palma de Mallorca.
Urbanització de la costa meridional, a l’oest de sa Ràpita.
(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)
Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.
Conreà especialment el retrat i la natura morta.
Balneari, a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.
És l’única manifestació de termalisme en tota l’illa.
L’aigua surt a 38,7ºC i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat.
(Campos, Mallorca, 24 gener 1750 – Sevilla, Andalusia, 14 octubre 1800)
Cartògraf i gravador. Estudià filosofia i lletres. En 1785, amb Josep Muntaner, gravà el millor mapa de Mallorca existent fins a la data, per encàrrec del cardenal Antoni Despuig i Dameto.
Fou tresorer i administrador de l’arquebisbat de València. Treballà a Madrid i a Sevilla, on fou protegit de prop per l’esmentat cardenal, llavors arquebisbe de Sevilla.
(Campos, Mallorca, 1305/06 – Palma de Mallorca, 30 setembre 1374)
Teòleg i general dels carmelites. Anà a París, on estudià (1348) les Sentències i Sagrada Escriptura.
L’any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus; convocà els capítols generals de Trèveris (1362), de Montealbano (Llombardia, 1366), de Montpeller (1369), on promulgà unes noves constitucions de l’orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d’Ais de Provença (1372).
Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum. És autor, entre d’altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels fraticels.
És un dels personatges citats per Anselm Turmeda en les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques.
Dades dels Països Catalans 