(o Baselga) Despoblat (221 m alt) de mitjan segle XIX, a l’oest del poble, al vessant meridional del turó on hi ha l’església (segle XVIII) i les ruïnes del castell de Beselga (segles XV-XVI).
Antic lloc de moriscs, era habitat per 35 famílies el 1609; fou repoblat després de l’expulsió.
Actualment hi han estat construïdes cases d’estiueig.
(o de Morvedre) Antic lloc de moriscs. El 1609 era habitat per 8 famílies; repoblat el 1612, fou annexat a Benavites el 1856.
La senyoria pertanyia a l’hospital general de València.
Veure> Beselga (despoblat i antic castell).
Ermita i centre turístic, format per nombrosos xalets d’estiueig i un hostal.
Situat a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, al límit amb el terme de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al voltant de la font de Barraix, d’aigües minero-medicinals.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,28 km2, 83 m alt, 3.327 hab (2014)
Situat, en la seva major part, a la dreta del Palància i accidentat per la serres de Garbí i, al sector meridional i occidental, per la Calderona, coberta per boscs de pins, on hi ha l’antic convent franciscà del Sant Esperit; a l’oest de Sagunt.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, predominantment de secà (garrofers, vinya, oliveres, ametllers i cereals) i també de regadiu, alimentat amb aigua del Palància per mitjà de la sèquia major de Morvedre, i que produeix principalment tarongers i arbres fruiters. Hi té tradició l’apicultura. Centre d’algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Palància; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Antoni, construïda al segle XVIII. Té estació de ferrocarril. Fou de la senyoria dels marquesos de Llançol.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 1,65 km2, 27 m alt, 3.556 hab (2014)
Estès per la vall de Segó, al nord de Sagunt.
La econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu, i el conreu predominant es la taronja, a més de tomàquets i llegums, els quals són possibles gràcies als regatges per mitjà de pous, deus i principalment de l’ullal de Quart, i complementada pel secà (garrofers, oliveres i vinya) i per algunes activitats industrials derivades de la comercialització de les taronges. Àrea comercial de València.
La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba unida al poble de Benifairó de les Valls, amb el qual va formar un sol municipi a la fi del segle XIX, anomenat la Vila de la Unió. Hi resta l’antic palau senyorial, dels segles XV-XVI, refet posteriorment; l’església parroquial és dedicada als Sants Joans. Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura.
El terme comprèn l’antic lloc de Rubau i d’Almorig i l’antic municipi dels Llogarets.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 20,92 km2, 125 m alt, 1.387 hab (2014)
Situat la major part a la riba dreta del Palància, al peu del Garbí (654 m alt), al nord-oest de Sagunt. La zona muntanyosa, a l’oest del terme, és ocupada per boscos de pi blanc.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, garrofers, ametllers, vinya) sobre el regadiu (tarongers, alternant amb hortalisses) gràcies a la sèquia d’Algar, derivada del Palància, complementada per la ramaderia de bestiar oví (peró els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb) i petites indústries, principalment de fertilitzants, de la fusta i de la construcció. Hi té importància l’estiueig. Àrea comercial de València.
El poble és a la dreta del Palància, dominat per l’església parroquial dels sants Joans.
El terme comprèn el centre turístic de Barraix i el despoblat de Beselga, on hi ha les ruïnes de l’antic castell.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.
A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.
Enllaç web: Ajuntament
Poble. Actualment té funció residencial.
Nom amb el qual és també coneguda la comarca del Camp de Morvedre.
Dades dels Països Catalans 