(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
(o Binarràs) Vénda, a la parròquia de Sant Miquel de Balansat.
A la zona costanera, a l’est del port de Sant Miquel, hi ha la cala o port de Benirràs.
Benirràs
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: cales
Bendinat
Castell, situat a la costa, prop de la caleta de Bendinat, voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana.
De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d’Europa.
Beltran, cala
Cala de la costa meridional, a l’oest de cala Pi.
Bea, cala de
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Cala de la costa del Camp de Tarragona, al sud de l’Hospitalet de l’Infant, prop del coll de Balaguer.
Manacor (Mallorca Llevant)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 260,22 km2, 128 m alt, 40.264 h (2014)
Situat al sector oriental de l’illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, la qual és relativament deprimida (llindar de Manacor), amb boscs de pi blanc. Està drenat per diversos barrancs, com el torrent de sa Vall. La costa està formada per una sèrie de cales, la cala, o port, de Manacor, és la més important.
Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria -perles artificials-) i el turisme (important indústria hotelera i de serveis), que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles de secà (arbres fruiters, llegums i cereals) i ramaderes (bestiar oví) i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys.
La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s’estén cap al pla amb nombrosos barris (Fartàritx, ses Dames, es Baix des Cós, es Barracar). Hi destaca el gran edifici neogòtic de l’església arxiprestal de Santa Maria, i també el casal fortificat de la torre de ses Puntes (segle XIV), el casal dels Puig, el convent dominic de Sant Vicent Ferrer (segle XVI) i el Museu Arqueològic Municipal, on es conserven notables mosaics de la basílica de son Peret i objectes de la cultura dels talaiots (l’Hospitalet Vell). El folklore manacorí és especialment ric (ball dels cossiers, ball dels moretons, desfilada dels dimonis i ses beneïdes, etc).
El municipi comprèn, a més, les famoses coves del Drac i dels Hams, els pobles de Portocristo i de Son Macià, els nuclis de Cala Moreia, Cala Morlanda i Cala Murada, i l’antiga torre dels Enagistes.
És el segon municipi de Mallorca en extensió i en població.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Basset, cala en
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, Situada entre la punta de sa Galera (davant sa Dragonera) i el morro de sa Rajada.
Bassa, cala
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cala de la costa occidental, a l’est de la badia de Sant Antoni.
És tancada per ponent pel cal la Bassa.
Barril, cala
Cala de la costa septentrional, prop de l’illa de ses Bledes.
Hi ha una urbanització.
Estellencs (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,39 km2, 154 m alt, 344 hab (2014)
(cast: Estellenchs) Estès per una ampla vall, de pendents pronunciats, des del vessant sud de la serra de Tramuntana fins a la costa (cala d’Estellencs), al nord-oest de Palma de Mallorca. Hi abunden les pinedes i alzinars.
La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme i ha esdevingut centre de residències secundàries; l’agricultura, especialment de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals) ha esdevingut secundària. Hi ha indústria de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és al centre de la vall, dominada per l’església parroquial de Sant Joan, del segle XVII, i reformada al començament del segle XX, la qual té adossada una antiga torre de defensa.
El municipi es va segregar del de Puigpunyent el 1836.
Enllaç web: Ajuntament
Elx (Baix Vinalopó)
Municipi i capital de la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià): 86 m alt, 326,07 km2, 228.647 hab (2014)
(ant: Elig, cast: Elche) Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta format per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera de Fondo, saladar d’Elx i albufera d’Elx). Cap a l’interior, la serra Negra i l’alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo.
POBLACIÓ I ECONOMIA.- L’evolució demogràfica s’ha mantingut ascendent ja des de començament del segle XVIII i s’ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L’altre gran motor de l’economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s’hi afegeixen el turisme i l’estiueig.
LA CIUTAT.- El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l’esquerra del Vinalopó. Se’n destaquen, entre altres, l’alcàsser de la Senyoria i palau d’Altamira, la Calatorra, la Corredora, l’ermita de Sant Sebastià i l’església de Santa Maria (1673-1767), amb la portalada barroca i la capella de la Comunió, que és atribuïda a Jaume Bort i a on té lloc la representació del Misteri d’Elx. La ciutat s’expandí a partir del segle XVI i avui s’estén a banda i banda del Vinalopó, si bé se n’han respectat els palmerars. Ambdués ribes resten unides per diversos ponts, un dels quals fou el primer que es va construir a Europa de prehistòrics, hel·lenístics, ibèrics i romans. És centre d’àrea comercial. Aeroport a l’Altet.
HISTÒRIA.- L’antiga Hèlix o Ilici fou poblada pels ibers, i també pels grecs, que s’establiren en l’antic golf d’Elx, prop de l’actual Santa Pola. Formà part del domini cartaginès al segle III aC, fins a la conquesta romana. Els romans hi establiren (en temps d’August) una de les primeres colònies de la costa amb el nom de Colonia Iulia Ilici Augusta. En el període posterior bizantino-visigòtic hi fou establert un bisbat. Durant els primers temps de la dominació musulmana a la Península (segle VIII) pertanyé a l’estat autònom de Teodomir, i després de la disgregació del califat de Còrdova (segle XI) formà part dels regnes de taifes de Dénia i de Múrcia.
Jaume I la conquerí i la repoblà amb catalans (segle XIII). Després d’un període de domini castellà d’acord amb el tractat d’Almirra (1244), Jaume II el Just la reconquerí per al regne de València, on passà a pertànyer definitivament per la sentència de Torrellas (1304). Carles I hi féu un marquesat a nom del seu senyor, Gutiérrez Cárdenas. En la guerra de Successió fou partidària de l’arxiduc Carles III. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-40), fou ocupada un temps pel cabdill Domènec Forcadell. Amadeu I de Savoia la declarà ciutat el 1872.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 