Veïnat (150 m alt), dit popularment Israel, a 3 km de la vila.
Arxiu d'etiquetes: Caldes de Malavella
Franciac
Poble (324 m alt), al nord del terme, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu.
Pertanyia a la baronia de Caldes.
Ferrer i Puigdemont, Lluís
(Caldes de Malavella, Selva, 13 desembre 1924 – 3 maig 1980)
Instrumentista i director de cobla.
Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella (1951), la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa.
Paral·lelament, portà a cap una tasca positiva en el terreny sardanista a través dels seus enregistraments en disc.
Carbó i Masllorens, Joaquim
(Caldes de Malavella, Selva, 24 agost 1932 – )
Escriptor. Autor de narracions tragicòmiques de tall realista: Solucions provisionals (1965), premi Víctor Català; de novel·les realistes: Els orangutans (1967), L’escapada (1967), El carreró contra Cossina (1969), Amb una precisió fantàstica (1970), El setè filtre (1980), El bruixot (1982), L’altre barri (1991).
Dedicat a la literatura infantil i juvenil, camp en què ha tingut importants èxits: La casa sota la sorra (1965), La colla dels deu (1969), I tu que hi fas aquí? (1970), Els gossos salvatges (1977), Calidoscopi de l’aigua i del sol (1979), El país d’en Fullaraca (1979), En Felip Merlot (1979), L’ocell meravellós (1981), Els bruixots de Kibor (1981), La casa sobre el gel, premi Joaquim Ruyra 1982.
També ha escrit teatre infantil: Les armes de Bagatel·la (1974) i El jardí de Flaira-Nas (1975), obres sobre temes folklòrics: L’home dels nassos (1977), d’assaig: El teatre de Cavall Fort (1975) i obres biogràfiques: Homes i camins (1977) i Som qui som (1980).
Fou un dels fundadors de “Cavall Fort”, on ha col·laborat assíduament. Membre i un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs.
Caldes de Malavella (Selva)
Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)
(ant. Caules de Malavella) Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.
El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.
Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve
