Llogaret, forma un enclavament dins el d’Organyà, al vessant septentrional de la muntanya de Nargó, prop de la plana al·luvial del Segre.
Fontanet -Alt Urgell-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Cabó
Favà
(o el Favà) Masia, a l’esquerra del riu de Cabó, aigua amunt del poble.
Té una església, dedicada a santa Margarida.
Cap de la Vall
Capçalera de la vall de Cabó, al massís del Boumort.
Hi ha un grup de bordes a uns 1.500 m d’altitud.
Baridà
(Cabó / Fígols i Alinyà / les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Antic terme situat entre els tres municipis, dependent de la parròquia de Gramós, situat al vessant septentrional de la serra d’Ares.
Formà un enclavament (5,64 km2) del municipi de la Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó).
Cabó, vall de
(o les valls de Cabó) Vall, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.
És drenada per la riera, o riu, de Cabó, format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, els barrancs de la Vall i d’Inglada, i s’uneix al seu col·lector al poble de Cabó, aigua avall del qual són situats els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal d’Organyà.
El bosc i les pastures cobreixen tota la zona per damunt dels 1.400-1.500 m.
És compresa dins el terme de Cabó, dit antigament la Vall de Cabó.
Baraut i Obiols, Cebrià
(el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 21 maig 1917 – Montserrat, Bages, 8 juny 2003)
Historiador i monjo de Montserrat.
Ha publicat diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins (Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l’estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i ha reeditat, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre (1965).
Fou fundador (1976) i director de “Quaderns d’Estudis Andorrans” i d’“Urgellia” (1979).
Ares
Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d’Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.
Prop del llogaret, que presideix l’església, es troben les bordes d’Ares. Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbó.
Cabó (Alt Urgell)
Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 80,33 km2, 768 m alt, 92 hab (2016)
(ant: Caboet, o la Vall de Cabó) Situat a la dreta del Segre, sota la serra del Boumort, al nord-est de Lleida, a la vall de Cabó, afluent del Segre per la dreta, al peu de la serra de Prada. El territori, força accidentat, és ocupat en bona part per boscos de pi roig i pastures.
La base econòmica del municipi és la ramaderia bovina (dedicada a la producció de llet), complementada per l’agricultura de secà: farratges, ordi i civada. Central elèctrica. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.
El poble, estès a banda i banda del riu de Cabó, és dominat per l’església romànica de Sant Serni, antiga església parroquial, que posteriorment ha estat substituïda per un nou temple (Sant Isidre i Sant Serni).
El terme comprèn, a més, el petit enclavament de Fontanet, dins el terme d’Organyà, els pobles del Vilar de Cabó (on hi ha un pont de pedra d’origen medieval), Senyús i el Pujal d’Organyà, el llogaret d’Ares, la caseria de Cap de la Vall i els antics termes de Favà i Montellà.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 