(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Elevació (502 m alt) de la comarca, al nord de les muntanyes del desert de les Palmes, que limita pel sud-est el pla de Cabanes.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Elevació (502 m alt) de la comarca, al nord de les muntanyes del desert de les Palmes, que limita pel sud-est el pla de Cabanes.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
(o del Pla) Monument romà, situat al pla de l’Arc, a l’est del poble de Cabanes, al límit amb el terme de la Vall d’Alba.
Consta d’un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut; és sostingut per dos pilars (3,55 m d’alçària, 1,24 d’amplària i 0.92 de profunditat).
Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera. Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Caseriu, situat al nord i al sector de marina de la serra d’Orpesa, prop de la Ribera de Cabanes.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 131,64 km2, 290 m alt, 2.985 hab (2014)

(o Cabanes) Estés pel pla de l’Arc fins a la zona costanera de la ribera de Cabanes, on hi ha un litoral d’aiguamolls, al peu de la serra del desert de les Palmes, que accidenta més de la meitat del terme, a la zona sud, i és ocupada per pinedes i pasturatges, al nord-est de Castelló de la Plana.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; s’hi cultiven els productes mediterranis de secà (garrofers, blat, vinya), i també hi ha una part de cultius de regadiu, que es dediquen sobretot al conreu de la taronja i d’hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, cabrum i porcí. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
A la vila, aturonada, destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb façana barroca,
Dins el terme hi ha els despoblats de Miravet (amb restes de l’antic castell) i d’Albalat dels Ànecs, l’antic castell de Sufera, les caseries del Borseral, la Torre de la Sal i de la Ribera de Cabanes, el santuari de les Santes (on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila) i l’important monument romà de l’arc de Cabanes.
Enllaç web: Ajuntament
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
(o albufera d’Albalat o de la Ribera de Cabanes) Maresme, situat a la Ribera de Cabanes, zona costanera del terme municipal. Ocupa una extensió de 6 km2. S’asseca a l’estiu, però s’omple amb les pluges i amb la mar alta.
La facilitat amb què és corrompien les seves aigües fou la causa del despoblament d’Albalat dels Ànecs, el castell i l’església del qual encara es conserven davant l’albufera.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Despoblat i antic castell, actualment enrunat, a la façana marítima (anomenada la Ribera de Cabanes).
Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l’albufera dels Ànecs (coneguda abans també per albufera d’Albalat), la qual fou l’origen del despoblament.
Es conserva encara l’antiga església, agregada a Cabanes el 1575.
(València, 1695 – Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1758)
Prelat. Canonge de València (1735), vicari general i rector de la Universitat de València (1740). Auditor de la Rota (1752) i bisbe de Tortosa (1757-58).
Com a jurista publicà Dissertatio de legibus Hispaniae prohibentibus beneficia ecclesiastica exteris conferri (1732) i Decissiones Sanctae Rotae Romanae (1755-57).