Barri, al nord del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles i prop de l’estació del ferrocarril de València a Utiel.
Ventas de Buñol, Las
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Bunyol
Ferriz i Llorens, Josep
(Algemesí, Ribera Alta, 26 maig 1913 – Bunyol, Foia de Bunyol, 6 gener 2002)
Violinista i director d’orquestra. Estudià a París i a Siena. Ha sovintejat les seves actuacions com a concertista a diverses capitals europees.
Dirigí la Banda Municipal i l’Orquestra Municipal de València i fou director del Conservatori de València (1980-83) i fundà, a la mateixa ciutat, l’Agrupació de Música de Cambra.
El 2004 foren publicades les seves memòries Sesenta años de vida musical. Memorias.
Bunyol (Foia de Bunyol)
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 112,4 km2, 441 m alt, 9.835 hab (2014)
(cast: Buñol) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’alta vall del riu de Bunyol, afluent del Magre. El terreny és accidentat per la serra de Malacara; hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.
La vida econòmica local es basa en la indústria, principalment paperera i del ciment, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’agricultura, on predomina el regadiu (cereals, arbres fruiters, vinya i oliveres), que aprofita aigua del riu i de les moltes fonts escampades pel terme, que unit al paisatge ha fet que Bunyol hagi estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de València.
La vila és a l’esquerra del riu de Bunyol, al vessant d’un turó presidit per les restes de l’antic castell de Bunyol, que esdevingué centre del comtat de Bunyol; l’actual església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.
Dins el terme hi ha el barri de Las Ventas de Buñol, al nord de la vila, i el despoblat de Mirabonell.
Bonaplata i Corriol, Josep
(Barcelona, 1795 – Bunyol, Foia de Bunyol, 2 juny 1843)
Industrial. Fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó. A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària.
Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia. en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines. Aquesta instal·lació industrial utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat considerada com el moment més significatiu en l’inici del procés d’industrialització català.
La fàbrica, instal·lada al carrer dels Tallers de Barcelona, tingué pocs mesos de vida: inaugurada al novembre de 1833 fou cremada durant els avalots de l’agost de 1835. Josep Bonaplata abandonà Barcelona i creà una foneria a Madrid, amb l’ajut del govern, i amb la col·laboració dels seus germans Ramon i Narcís.
El seu gendre, Valentí Esparó i Giralt bastí un taller de maquinària, aprofitant la part de la fàbrica Bonaplata que no fou destruïda, i fou una de les bases de La Maquinista Terrestre y Marítima.
Dades dels Països Catalans 