Arxiu d'etiquetes: bisbat Urgell

Laguarda i Fonollera, Joan Josep

(València, 22 abril 1866 – Barcelona, 4 desembre 1913)

Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13). Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València.

Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha. Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899.

Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers.

Al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra (1912) i el primer Congrés d’Art Sacre Català.

Fou enterrat a l’església del Carme, que ell reedificà.

Just -bisbe Urgell, s. VI-

(Catalunya, segle V – segle VI)

Bisbe d’Urgell (després 517-vers 546). Germà dels bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara i Elpidi d’Osca.

El seu sermó sobre sant Vicenç, trobat íntegre a Roda d’Isàvena, havia estat incorporat fragmentàriament a les lliçons del breviari; el seu comentari, en sentit al·legòric, del Càntic dels Càntics, és elogiat per sant Isidor.

Ingobert

3 Respostes

(Catalunya, segle IX)

Bisbe d’Urgell. Successor de Galderic (878), des d’abans del 885.

L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà.

El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat; ja reintegrat, consagrà (891) les esglésies d’Ardòvol, Talló i Baltarga (Baixa Cerdanya).

L’any 893 encara era bisbe.

Guitart i Vilardebó, Justí

1 Resposta

(Barcelona, 16 desembre 1875 – 30 gener 1940)

Eclesiàstic. Germà d’Ernest. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi.

L’any 1915 fou promogut bisbe d’Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia.

De nou a Espanya, s’establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.

Guisad -bisbe Urgell, s. X-

1 Resposta

(Catalunya, segle X – 978)

Bisbe d’Urgell (942-78). Era germà de Guadald, vescomte d’Osona.

Portà a terme una forta activitat administrativa i religiosa, consagrant esglésies i monestirs (participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages). L’any 951 anà a Roma.

S’oposà a les temptatives del monjo Cesari de Montserrat per reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense, en 956.

Al segle anterior hi havia hagut un altre bisbe d’Urgell amb el mateix nom.

Guisad -bisbe Urgell, s. IX-

2 Respostes

(Catalunya, segle IX – Urgell, vers 872)

Prelat. Era bisbe d’Urgell. N’hi ha notícia fins al 872.

L’any 854 protegí l’entrada al monestir d’Eixalada de Protasi i els seus monjos urgellencs.

Fou succeït per Galderic. Al segle següent hi hauria un altre bisbe de mateix nom a la diòcesi urgellenca.

Guillem de Cerdanya

2 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Bisbe d’Urgell (1041-75). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.

El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell (1041); malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte Ramon I de Cerdanya, sobre Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer.

Guardiola i Hortoneda, Simó de

Deixa un comentari

(l’Aleixar, Baix Camp, 6 juny 1773 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 26 agost 1851)

Eclesiàstic i polític. Professà a Montserrat, on estudià i on posteriorment ensenyà. Elegit abat de Montserrat (1814-17), reconstruí el monestir i reinstaurà el culte i l’escolania.

Primer bisbe català en ocupar la mitra d’Urgell en els temps moderns (1827). Dirigí la Junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent.

Expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller (1835), de la junta carlina de la qual formà part juntament amb l’arquebisbe de Cuba i Joaquim de Sentmenat (després marquès de Sentmenat), mentre el canonge Canal, home de la seva confiança, presidia la junta corregimental d’Urgell, i el seu nebot, Josep Ignasi Dalmau i de Baguer, era secretari de la junta governativa de Catalunya.

Els andorrans li retiraren la qüestia per conservar la neutralitat, i la cediren al bisbe d’Albí. Alhora el govern espanyol prescindí d’ell en els convenis amb el síndic i el Consell General.

Es defensà cercant suport en el copríncep francès (memorial a Lluís Felip del 1841). Tornà a la Seu el 1848.

Galderic -bisbe Urgell-

1 Resposta

(Catalunya, segle IX – 884/885)

Prelat. Era bisbe d’Urgell. L’any 878 assistí al concili de Troyes.

Succeí en la seu al bisbe Guisad devers el 872. Fou succeït per Ingobert.

Francés y Caballero, Bernardo

Deixa un comentari

(Madrid, 14 abril 1774 – Bordeus, França, 13 desembre 1843)

Bisbe d’Urgell (1817-25). Qualificador del Sant Ofici.

Durant el seu pontificat urgellenc es mostrà refractari al moviment constitucional, s’adherí a la Junta de Regència (1821), a la qual cedí part del palau episcopal, i cooperà econòmicament en la fortificació de la Seu d’Urgell.

En ésser restablert l’absolutisme (1823), aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1825 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa.