(la Jana, Baix Maestrat, 26 setembre 1551 – Oriola, Baix Segura, 11 abril 1626)
Bisbe d’Oriola (1604-26). Germà de Damià. Era dominicà i deixeble de sant Lluís Bertran. Ensenyà teologia a Tarragona i València.
Ocupà diversos càrrecs i fou nomenat bisbe d’Albarrasí el 1602. L’any següent li fou donada la mitra d’Oriola, que conservà fins a la seva mort.
Veure> Tomàs Dassió i Albats (bisbe d’Oriola, 1578-85).
(València, 16 febrer 1702 – Oriola, Baix Segura, 22 gener 1767)
Bisbe d’Oriola (1763-67). Estudià a València, i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons.
Retornat a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola; durant aquest temps publicà diverses pastorals.
(València, 1550 – Aiora, Vall de Cofrents, 1603)
Eclesiàstic i canonista. Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia (1586-94) i d’Oriola (1594-97). En morir era arquebisbe electe de Tarragona.
Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia (Roma, 1586), i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis (1590) als catòlics francesos sobre Enric de Borbó. Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e graecis latinisque patribus.
Dades dels Països Catalans 