Turó (325 m alt), al sud de la vila, vora el límit amb el terme d’Artana.
Arxiu d'etiquetes: Betxí
Sant Antoni -varis geo-
Sant Antoni (Almassora, Plana Alta) Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.
Sant Antoni (Betxí, Plana Baixa) Santuari (138 m alt), aturonat a l’est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el segle XVI. La confraria fou fundada el segle XVII.
Sant Antoni (la Granada, Alt Penedès) Caseria, al nord del poble.
Sant Antoni (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu.
Sant Antoni (València, Horta) Raval de la ciutat, antigament anomenat l’Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.
Sant Antoni * (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Veure> l’Ermita de Sant Antoni (caseria).
Betxí (Plana Baixa)
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 21,4 km2, 102 m alt, 5.770 hab (2014)

Situat al peu de la serra d’Espadà, prop del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. Al sud i a l’oest, el relleu és accidentat per diversos turons (serra de Betxí).
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, en expansió, gràcies als regatges per mitjà de pous, i dedicat principalment a tarongers; al secà, garrofers i ametllers. També hi ha una petita indústria de terrissaires, activitat tradicional al municipi (ceràmica de Betxí). Àrea comercial de Castelló. Durant els dos últims segles la població ha experimentat un augment lent però constant, accentuar els últims anys.
La vila, d’origen islàmic, és situada a la falda dels primers turons; conserva part de l’antic palau senyorial, amb un claustre renaixentista. Dins el terme hi ha, a més de l’ermita de Sant Antoni, importants jaciments ibèrics i restes de construccions romanes.
El baixador de Betxí del ferrocarril, ha donat lloc a un veïnat dins el terme d’Onda.
Enllaç web: Ajuntament
