Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Castellar de n’Hug (Berguedà)

25 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,12 km2, 1.395 m alt, 157 hab (2016)

0bergueda

Situat a la capçalera del Llobregat, entre les serres de Mogrony i de Moreu. El terreny és molt muntanyós i boscat, per aixó, tres quartes parts de les terres són improductives.

Les bases de l’economia local són la ramaderia bovina i l’agricultura de secà. La població ha disminuït, sobretot a partir del tancament (1975) de la fàbrica de ciment de l’empresa Asland, al Clot del Moro, un conjunt d’edificacions modernistes de gran interès inaugurades el 1903. Centre d’atracció turística, a causa de la proximitat de les fonts del Llobregat. Àrea comercial de Berga.

El poble és un replà al peu dels Balços, al voltant de l’església parroquial, en part romànica, dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Vicenç de Rus (romànica, amb pintures murals), de Sant Joan de Cornudell (amb diversos veïnats, com el de la Soleia), la cova de la Tuta (explorada el 1959, d’uns 110 m de profunditat) i les fonts del Llobregat, centre d’atracció turística.

Des del 1961 té lloc al municipi el Concurs Internacional de Gossos d’Atura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Castell de l’Areny (Berguedà)

4 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 24,35 km2, 954 m alt, 69 hab (2016)

0bergueda

(o d’Alareny)  Situat a la dreta de la riera de la Vilada i estès fins als cims del Catllaràs i el puig de Cubell. El terreny és molt muntanyós, amb boscos de pins i prats alpins a les zones més altes, i alzinars i rouredes a les valls.

Els recursos del municipi es limiten a l’agricultura de secà (patates, blat i llegums), circumstància que ha provocat el despoblament. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu d’una serra rectilínia i encinglerada (les roques del Castell); l’església parroquial de Sant Vicenç és d’origen romànic.

Dins el terme hi ha una colònia de vacances, el poble de Sant Romà de la Clusa (a la clotada del mateix nom, amb església romànica) i els veïnats de la Ribera de Castell, Vilella i Sant Ramon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Casserres (Berguedà)

19 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,46 km2, 611 m alt, 1.528 hab (2016)

0berguedaSituat a la dreta del Llobregat, entre Gironella i Puig-reig, drenat per la riera de Clarà. Hi abunden pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que produeix cereals (blat, ordi i civada) i patates (secà): la tradicional indústria tèxtil es troba en crisi, hi ha colònies tèxtils al Guixaró i a l’Ametlla de Casserres, vora el Llobregat. Àrea comercial de Berga.

La vila és sobre una plana estructural, divisòria d’aigües de les rieres de Clarà i de Merola; conserva un bon nombre de cases medievals de pedra; l’església parroquial fou construïda el 1600. Guifré I el Pelós fortificà l’antic castell de Casserres i dins el terme hi havia hagut el priorat de Sant Pere de Casserres.

Dins el terme hi ha les esglésies de Sant Pau de Casserres (segle XII) i de Santa Maria de l’Antiguitat, i el llogaret de Fonogedell, amb església romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capolat (Berguedà)

18 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 34,13 km2, 1.279 m alt, 93 hab (2016)

0berguedaSituat al vessant meridional de la serra de Queralt, al sud-oest de Berga, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Solsonès. El terme és molt muntanyós (cingles de Capolat), amb extenses àrees de boscos i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (patates, blat i blat de moro) i ramadera (bestiar boví, oví i porcí), amb l’explotació forestal com a activitat complementària. Àrea comercial de Berga.

El poble és centrat per la casa de Capolat i dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Salvador de Capolat, Sant Andreu de la Serreta i Sant Serni de la Torre, romàniques, l’església i antigua quadra de Farners i els antics termes de Travil, Coforb i part del de Llinars de l’Aiguadora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borredà (Berguedà)

17 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 43,45 km2, 854 m alt, 495 hab (2016)

0berguedaSituat entre els últims contraforts pre-pirinencs i les terres de la Depressió Central, a l’est de Berga, regat, entre altres, per la riera del Mergançol. El terreny, molt muntanyós, és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (cereals, patates, farratges) i ramadera (bestiar boví i oví), si bé subsisteix una petita activitat industrial de caràcter tèxtil. Àrea comercial de Berga.

El poble és emplaçat a la dreta del Mergançol, al peu del serrat de Sant Marc; destaquen algunes cases dels segles XVII i XVIII i l’església parroquial de Santa Maria, que conserva restes de la primitiva construcció romànica (segle XI).

Dins el terme es troben també els pobles de Boatella i Salselles, el veïnat del Coll del Bas, l’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers, monument històrico-artístic, i les masies i esglésies romàniques de Comià i de Casamitjana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Berga (Berguedà)

127 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Berguedà (Catalunya): 22,57 km2, 704 m alt, 16.175 hab (2016)

0berguedaSituat a la zona de contacte entre la Depressió Central catalana i el Pre-pirineu, a la conca alta del Llobregat. El terreny és molt muntanyós, accidentat per diverses serres, com la de Queralt; hi abunden els boscos de pi roig, de roures i d’alzines.

L’activitat econòmica més arrelada al municipi és la indústria (tèxtil cotonera, l’agricultura, la ramaderia i el comerç, que darrerament ha rebut un fort impuls gràcies a la millora de les comunicacions. A més, Berga és una de les ciutats dormitori més importants de Catalunya fora de l’àrea barcelonina.

pobl_bergaLa ciutat es troba al peu de la serra de Queralt; hi són d’interès l’església de Sant Joan, amb elements romànics, gòtics i barrocs; el carrer Major, amb edificis dels segles XVI i XVII, i el Museu Municipal d’Arqueologia i d’història local (inaugurat el 1962). S’hi celebren dues fires, l’una el primer de maig, industrial i agrícola, i l’altra per Santa Tecla, el setembre, agrícola i ramadera. Cal destacar també les festes de la Patum, de les més tradicionals de Catalunya, que tenen lloc per Corpus i declarades Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco l’any 2005. Al segle XIX hom construí el canal industrial de Berga -que féu arribar l’aigua del Llobregat-, i el carrilet de l’alt Llobregat.

Dins el municipi es troba el santuari de Queralt. El terme comprèn, a més, la colònia Rosal o la fàbrica del Riu, el veïnat del Mas d’en Bosc i l’antic municipi de la Valldan, agregat el 1963.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Oficina de turisme – Bàsquet

Bagà (Berguedà)

23 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 43,13 km2, 785 m alt, 2.162 hab (2016)

0bergueda(ant: la Pobla de Bagà)  Situat al vessant sud de la serra del Moixeró i de la Tosa d’Alp.

L’explotació forestal, la ramaderia i l’agricultura són les principals activitats econòmiques del municipi, complementades darrerament pel comerç i el turisme, gràcies a l’obertura al trànsit del túnel del Cadí. Dins el terme hi ha la central elèctrica de Pendís i, molt a prop, les mines de Fígols, fora de servei, que havien ocupat una part de la població.

A la vila, que conserva una part important de les muralles, destaca la plaça Major, amb pòrtics i edificis antics, i l’església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics i barrocs.

Dins el terme municipal, que comprèn els antics llocs de Sant Joan d’Avellanet i de Rigoréixer, hi ha també l’església romànica de Santa Fe de Quer i el santuari de Paller.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Avià (Berguedà)

11 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 27,23 km2, 677 m alt, 2.257 hab (2016).

0berguedaSituat a la zona de contacte del Pre-pirineu i la Depressió Central, a la serra de Queralt, a la dreta del Llobregat. A la zona muntanyosa hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

L’agricultura és totalment de secà (patates, blat, blat de moro i farratges per al bestiar). La ramaderia (bovina i porcina) i una fàbrica de teixits completen la vida econòmica del municipi, si bé a causa de la proximitat de Berga molts habitants del terme treballen a les indústries de la ciutat veïna. Àrea comercial de Berga.

Dins el terme es troba el poble de Graugés, i l’antiga església de Santa Maria d’Avià, romànica, amb el famós frontal d’Avià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques