Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Merola -Berguedà-

(Puig-reig, Berguedà)

Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l’antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l’Ametlla de Merola).

L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola), dins l’actual terme de Viver.

El lloc és esmentat ja el segle IX.

Merlès, castell de

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Antic castell, avui arruïnat. Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès.

El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès; la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona.

És esmentat des del 905. Fou infeudat a la família Lluçà. Al final del segle XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès. Retornà a la baronia de la Portella al final del segle XIV.

Merlès *

(Berguedà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria de Merlès.

Mata, monestir de

(l’Espunyola, Berguedà)

Petit monestir de la comarca (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta.

L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell.

Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al nord de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb, als límits amb Castellar del Riu i Corbera.

Malanyeu

(la Nou de Berguedà, Berguedà)

Poble (999 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant meridional, els cingles de Malanyeu, contrafort occidental de la serra de Catllaràs.

L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment; depèn de la de la Nou.

Madrona -Berga-

(Berga, Berguedà)

Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) de l’antic municipi de la Valldan, enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga.

És un notable edifici romànic (segle XII). Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva.

Maçaners -Berguedà-

(Saldes, Berguedà)

Poble (1.263 m alt), situat als vessants septentrionals dels cingles de Costafreda, al vessant dret de la vall de Saldes.

L’església de Sant Sadurní depèn de la Saldes.

Lurda de la Nou

(la Nou de Berguedà, Berguedà)

(pop: Lurdes)  Santuari marià, a poca distància de l’església parroquial.

Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas.

És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts.

Llinars de l’Aiguadora

(Castellar del Riu, Berguedà)

Poble i cap del municipi, situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.

És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Junta de Berga -1837/40-

6 Respostes

(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)

Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.

Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.

Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.