(Bagà, Berguedà)
Muntanya (2.406 m alt) del Pirineu axial, al nord-est del tossal de Rus, que enllaça amb la Tossa d’Alp i, per la serra de Moixeró, amb la serra de Cadí.
Les aigües del vessant septentrional aflueixen al Segre, mentre que al meridional neix el Bastareny, afluent del Llobregat.
Els seus materials paleozoics es plegaren al final del paleozoic, durant l’orogènia herciniana.
(la Quar, Berguedà)
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella).
Fou erigida pels senyors del castell de la Portella poc abans de l’any 997 a la vall aleshores dita de Frontanyà, i més tard vall de la Portella.
L’any 997 el comte Oliba (futur bisbe de Vic i abat de Ripoll) cedí a la casa de Sant Pere, aleshores en construcció, uns béns patrimonials. L’església monacal no fou consagrada, però, fins al 1035.
L’any 1617 se li uní el monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, i durant la guerra carlina de 1833-40 s’hi traslladà la Universitat de Cervera.
Es conserven restes del claustre romànic.
(Cercs, Berguedà)
Poble, situat a l’esquerra del riu de Peguera (a menys d’un km de la seva confluència amb el Llobregat), prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al sud-est de l’antiga església parroquial de Sant Jordi de Cercs.
L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial. Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral.
El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio.
(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Cim (2.031 m alt) de la serra que, a ponent de Mogrony, separa la vall de Ribes de la de Lillet, entre els colls de la Creueta i de Castellar.
(Cercs / la Quar / Vilada, Berguedà)
Relleu pre-pirinenc, entre els tres municipis, amb predomini de materials neoxoics (de la Depressió Central) damunt els mesozoics típics dels Pre-pirineus.
S’inicia a l’esquerra del Llobregat, entre el Margançol i el torrent de cal Bossons, amb la serra de la Cubil. Paral·lelament les canals de Sant Miquel són profundament tallades pels afluents esquerres del Margançol.
La serra de Torrentfred, d’orientació sud-nord, enllaça amb el Picancel estricte, prolongació del qual és el pic de Salga Aguda, on neix la riera de la Portella.
(la Nou / Vilada, Berguedà)
Alineació orogràfica del Pre-pirineu, entre els dos municipis.
El collet de Picamill (1.370 m alt) no és emprat per les comunicacions perquè és gairebé tan alt com el Picamill (1.407 m), que perd alçada cap al sud.
Separa les conques del torrent de la Nou i el de la Font del Sofre.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya / Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Depressió (1.786 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Moixa, a ponent, i la del Moixeró, a llevant.
(Berguedà)
Massís calcari del Pre-pirineu, situat a la dreta del Llobregat, entre la serra de Queralt (sud) i la serra d’Ensija (nord), de la qual el separa el pla de les Tores. El pic de Peguera té 1.989 m d’altitud.
La superfície forestal està integrada per pins, especialment el rajolet; hi ha comunitats per a l’explotació dels boscos de propietat col·lectiva.
Les formes suaus de plegament i les bones condicions de la neu la feren apta per a la instal·lació, el 1933, d’una estació d’esports d’hivern.
(Berguedà, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial. Centrada al castell de Peguera i que comprenia els llocs de Vallcebre, Fígols, Sant Julià i Fumanya.
Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera. El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur, baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet.
Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill il·legítim de Galceran VII.
El 1586 passà als Agulló.
(Fígols de les Mines, Berguedà)
Despoblat (1.701 m alt), situat a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al sud, i la serra d’Ensija, al nord, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera, esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya; en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n’adquiriren la plena jurisdicció, que passà el segle XV als Pinós (baronia de Peguera).
L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic; esdevingué sufragània de la de Fígols.
L’abandonament de les mines de Fígols ha contribuït al despoblament de Peguera.
Dades dels Països Catalans 