Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Pont de Rabentí, el

(Cercs, Berguedà)

Poble, situat a l’esquerra del riu de Peguera (a menys d’un km de la seva confluència amb el Llobregat), prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al sud-est de l’antiga església parroquial de Sant Jordi de Cercs.

L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial. Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral.

El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio.

Pleta Roja, tossal de la

(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)

Cim (2.031 m alt) de la serra que, a ponent de Mogrony, separa la vall de Ribes de la de Lillet, entre els colls de la Creueta i de Castellar.

Picancel, serra de

(Cercs / la Quar / Vilada, Berguedà)

Relleu pre-pirinenc, entre els tres municipis, amb predomini de materials neoxoics (de la Depressió Central) damunt els mesozoics típics dels Pre-pirineus.

S’inicia a l’esquerra del Llobregat, entre el Margançol i el torrent de cal Bossons, amb la serra de la Cubil. Paral·lelament les canals de Sant Miquel són profundament tallades pels afluents esquerres del Margançol.

La serra de Torrentfred, d’orientació sud-nord, enllaça amb el Picancel estricte, prolongació del qual és el pic de Salga Aguda, on neix la riera de la Portella.

Picamill, serra de

(la Nou / Vilada, Berguedà)

Alineació orogràfica del Pre-pirineu, entre els dos municipis.

El collet de Picamill (1.370 m alt) no és emprat per les comunicacions perquè és gairebé tan alt com el Picamill (1.407 m), que perd alçada cap al sud.

Separa les conques del torrent de la Nou i el de la Font del Sofre.

Pendís, coll de

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya / Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Depressió (1.786 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Moixa, a ponent, i la del Moixeró, a llevant.

Peguera, rasos de

(Berguedà)

Massís calcari del Pre-pirineu, situat a la dreta del Llobregat, entre la serra de Queralt (sud) i la serra d’Ensija (nord), de la qual el separa el pla de les Tores. El pic de Peguera té 1.989 m d’altitud.

La superfície forestal està integrada per pins, especialment el rajolet; hi ha comunitats per a l’explotació dels boscos de propietat col·lectiva.

Les formes suaus de plegament i les bones condicions de la neu la feren apta per a la instal·lació, el 1933, d’una estació d’esports d’hivern.

Peguera, baronia de

(Berguedà, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial. Centrada al castell de Peguera i que comprenia els llocs de Vallcebre, Fígols, Sant Julià i Fumanya.

Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera. El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur, baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet.

Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill il·legítim de Galceran VII.

El 1586 passà als Agulló.

Peguera -Berguedà-

(Fígols de les Mines, Berguedà)

Despoblat (1.701 m alt), situat a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al sud, i la serra d’Ensija, al nord, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.

Domina les cases el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera, esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya; en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n’adquiriren la plena jurisdicció, que passà el segle XV als Pinós (baronia de Peguera).

L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic; esdevingué sufragània de la de Fígols.

L’abandonament de les mines de Fígols ha contribuït al despoblament de Peguera.

Paller

(Bagà, Berguedà)

(ant: els Banyadors) Santuari (la Mare de Déu de Paller), situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.

El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt, on hi ha restes de l’església; esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots. Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.

El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix, prop de la font dels Banyadors (per això se’n digué també Santa Maria dels Banyadors); era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua, considerada miraculosa.

A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en bona part el 1936, i reconstruïts després.

Palau, el -Berguedà-

(Berguedà)

Nucli antic de la vila de Bagà.