Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Valielles

(Montmajor, Berguedà)

(o Valielles de Busa)  Antiga quadra, que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.

Comprèn la vall de Valielles (que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls), tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l’estret de Valielles, que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora (aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars).

Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer. Formà part del terme de Catllarí, el qual a mitjan segle XIX formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllari.

Tubau

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

Antiga masia i església (Sant Esteve de Tubau), situada als rasos de Tubau, alineació de les serres interiors del Prepirineu oriental, al límit amb el Ripollès.

Culmina al pedró de Tubau (1.542 m alt); hi dominen les calcàries, els gresos i els margues; serveis de partió d’aigües entre les conques fluvials del Ter i del Llobregat.

Trapa, coll de la -Berguedà-

(Saldes, Berguedà)

Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes de la de l’aigua de Valls. Hi passa la carretera de Saldes a Gósol.

Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa.

Tossals, els -Berguedà-

(Capolat, Berguedà)

Santuari marià (Santa Maria dels Tossals) (1.445 m alt), situat al recer d’un petit turó, a la serra dels Tossals. Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet.

Devia existir ja el segle XIII, època en que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre.

L’església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna; per això la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat.

Tosa d’Alp, la

(Berguedà / Baixa Cerdanya)

Massís del Pirineu axial que assoleix els 2.536 m alt, situat entre la serra de Moixeró i el massís de Puigllançada, amb els quals enllaça.

És format per materials calcaris de color gris blanquinós del devonià, molt resistents a l’erosió, que donen un relleu abrupte accentuat per l’empremta glacial. Té una estructura complexa, i presenta una capa de desplaçament de diversos quilòmetres, per la qual cosa la sèrie calcària devoniana descansa sobre els materials del carbonífer.

La vegetació natural és escassa per la manca de sòl.

Tort, riu -Berguedà-

(Berguedà)

Curs d’aigua de la vall de Lillet, afluent, per la dreta, del Llobregat.

Neix als vessants occidentals del Puigllançada, prop de Gavarrós, dins el terme de Guardiola de Berguedà, i s’uneix al seu col·lector a Santa Cecília de Riutort, dins el terme de la Pobla de Lillet.

Tancalaporta, coll de

(Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l’oest, de la de la Moixa, a l’est.

Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.

Sorba

(Montmajor, Berguedà)

Poble, al sud-oest del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l’aigua d’Ora.

L’església parroquial (Santa Maria) havia pertangut al monestir de Ripoll des del segle IX. L’actual edifici és romànic; en depèn l’església de Sant Jaume de Codony.

El lloc formà part del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Cardona.

Serrateix

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Poble (729 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.

L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble. Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, pre-romànica, mutilada i utilitzada com a habitatge.

Serra de Degollats

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Masia, prop del cim de la serra dels Morts, al camí de Prats de Lluçanès a Sant Pau de Pinós.

És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la Guerra de Successió.