(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (1.091 m alt), a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.
L’església, romànica (segle XII), era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena. Fou parroquial fins al segle XVI; després s’uní com a sufragània a Castellar de N’Hug. Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç.
En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels segles XII i XIV.
(Cercs, Berguedà)
Antic poble, situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou.
Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació.
Les tres esglésies donaren nom, al llarg del segle XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt.
El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 1.865 h, en gran part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs.
(Capolat, Berguedà)
Església actualment en ruïnes, situada al serrat de Sant Salvador (1.155 m alt), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l’Espunyola.
Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes.
(Borredà, Berguedà)
Antiga parròquia, al nord-oest del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny.
El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll. L’església és esmentada el 938; fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari; era sufragània de Borredà i algun temps (segles XII-XIV) parròquia independent. L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior.
Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic.
(Castell de l’Areny, Berguedà)
Poble i antiga parròquia, que presideix la profunda clotada de la Clusa. La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1.250 m alt.
L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del segle XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965.
Al principi del segle XX hom hi venerava una majestat romànica. Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny.
(Cercs, Berguedà)
Església preromànica, situada prop de Berga, documentada des del 983.
Presenta una planta de tres naus, de tipus basilical, separades per pilars. Els arcs que uneixen aquests i l’arc de l’absis són visigòtics; la coberta originàriament era de fusta. La planta de l’absis és de ferradura a la nau de l’Evangeli, semicircular a la de l’Epístola (segle XII) i quadrangular a la central. Inicialment era decorada amb frescos molt esquemàtics i primitius.
Restaurada parcialment al segle XII, fou embellida amb nous frescos, aquests d’influència bizantina.
(la Quar, Berguedà)
Nom primitiu del monestir de Sant Pere de la Portella.
Conegut amb aquest nom del 1003 al 1100, per trobar-se edificat, segons els vells documents, en la vall de Frontanyà o en terme del castell de Frontanyà.
(Casserres, Berguedà)
Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres, vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere.
Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040. Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII. L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles.
Les seves notícies es perden el segle XV.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Poble (760 m alt), situat damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.
El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós.
La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169; és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre. Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX. Tenia 9 famílies el 1686. Recobrà la independència el 1878.
Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret.
Dades dels Països Catalans 