Turó espadat (1.292 m alt), a ponent del santuari de Queralt, fortificat durant les guerres carlines.
Arxiu d'etiquetes: Berga (geo)
Bou, hostal del
Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona.
Era el lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria.
Berga, canal industrial de
(Berguedà)
Canal derivat del Llobregat. Té 20 km. de longitud, surt de Guardiola de Berguedà i travessa els termes de Cercs i de Berga.
Salva un desnivell total de 190 m, i té una potència de 3.807 cavalls de força.
Fou inaugurat el 1899 i es beneficia amb la meitat de la força motriu del Llobregat: rep 2,35 m3 per segons, els quals són aprofitats per a la producció d’electricitat, teixits i carburs metàl·lics.
Berga (Berguedà)
Municipi i capital de la comarca del Berguedà (Catalunya): 22,57 km2, 704 m alt, 16.175 hab (2016)
Situat a la zona de contacte entre la Depressió Central catalana i el Pre-pirineu, a la conca alta del Llobregat. El terreny és molt muntanyós, accidentat per diverses serres, com la de Queralt; hi abunden els boscos de pi roig, de roures i d’alzines.
L’activitat econòmica més arrelada al municipi és la indústria (tèxtil cotonera, l’agricultura, la ramaderia i el comerç, que darrerament ha rebut un fort impuls gràcies a la millora de les comunicacions. A més, Berga és una de les ciutats dormitori més importants de Catalunya fora de l’àrea barcelonina.
La ciutat es troba al peu de la serra de Queralt; hi són d’interès l’església de Sant Joan, amb elements romànics, gòtics i barrocs; el carrer Major, amb edificis dels segles XVI i XVII, i el Museu Municipal d’Arqueologia i d’història local (inaugurat el 1962). S’hi celebren dues fires, l’una el primer de maig, industrial i agrícola, i l’altra per Santa Tecla, el setembre, agrícola i ramadera. Cal destacar també les festes de la Patum, de les més tradicionals de Catalunya, que tenen lloc per Corpus i declarades Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco l’any 2005. Al segle XIX hom construí el canal industrial de Berga -que féu arribar l’aigua del Llobregat-, i el carrilet de l’alt Llobregat.
Dins el municipi es troba el santuari de Queralt. El terme comprèn, a més, la colònia Rosal o la fàbrica del Riu, el veïnat del Mas d’en Bosc i l’antic municipi de la Valldan, agregat el 1963.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Oficina de turisme – Bàsquet
