Arxiu d'etiquetes: Benissa

Cabrera i Ibarz, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 23 abril 1837 – Madrid, 18 maig 1916)

Dirigent protestant. Primer bisbe (1896-1916) de l’Església Episcopal Espanyola. Sacerdot escolapi, el 1863 abandonà l’orde i es refugià a Gibraltar, on es convertí al protestantisme i es casà amb la mestra Josefa Latorre. Arran de la revolució del 1868 s’establí a Sevilla, on tingué un paper destacat en la introducció a la península de la primera església evangèlica, l’Església Cristiana Espanyola, de ritu presbiterià.

Dirigí “El Cristianismo” (1869-71), primer periòdic protestant aparegut a l’estat espanyol. Establert a Madrid (1875), propugnà l’adopció de l’organització episcopal, la qual cosa provocà una escissió; ell i els seus adherents fundaren l’Església Espanyola Reformada Episcopal. Instaurà a Madrid la seu episcopal, fet que produí un gran enrenou i fins i tot interpel·lacions a les corts. L’antic arquebisbe anglicà de Dublín, Plunket, el consagrà bisbe (1896).

A part algunes obres de tipus literari i religiós i traduccions de tipus doctrinal, féu la compilació d’una Liturgia (1884), basant-se en antigues fonts litúrgiques del tipus mossàrab, romà i anglicà, encara actualment en ús.

Binyent

1 Resposta

(Benissa, Marina Alta)

(o Albinyent) Caseriu, vora el terme de Calp.

Berdica

1 Resposta

(Benissa, Marina Alta)

Caseriu, a 2 km al nord-est de la vila.

Benimarraig

1 Resposta

(Benissa, Marina Alta)

Caseriu, a 5 km al sud de la vila.

Benimarco

1 Resposta

(Benissa, Marina Alta)

Caseria, al sud-est de la vila, vora el límit amb el terme de Teulada.

Benimallunt

1 Resposta

(Benissa, Marina Alta)

Caseriu, a 3 km a l’oest de la vila, vora el límit amb el terme de Llíber.

Benissa (Marina Alta)

40 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 69,67 km2, 254 m alt, 11.572 hab (2014)

Situat a la confluència dels rius de Gorgos i d’Algar, al pla de Benissa, al sud de Dénia i al nord-est d’Alacant. La part muntanyosa del terme, accidentada per la serra Llarga, a l’oest, i la de Bérnia, al sud, comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera; aquest sector és ocupat per pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local, basada en l’agricultura de secà (principalment vinya -raïm moscatell-, a més de cereals, oliveres, ametllers i garrofers) i complementada per la ramaderia ovina i l’avicultura, ha rebut un fort impuls els darrers anys gràcies al desenvolupament de la indústria (fabricació de mobles i la derivada de l’agricultura -vi i oli-) i al turisme (gràcies a l’atractiu del paisatge). Paral·lelament, la població ha experimentat un notable creixement.

La vila, d’origen islàmic, és entre el tossal Gros i la serra d’Oltà, seguint l’eix de la carretera de València a Alacant; hi destaca l’antic convent de Sant Francesc i l’antiga església parroquial de Sant Pere (que té aspecte de fortalesa), substituïda al començament del segle XX per un temple neogòtic. Hom hi venera la imatge de la Puríssima (popularment la Xiqueta), patrona de la vila, atribuïda a Joan de Joanes.

Distribuïts pel terme hi ha nombrosos caserius: Lleus, Llenes, Fantaixat, Berdica, Canor, Benimallunt, Benimarco, Benimarraig, Binyent, Canelles, Fanadix, Pedramala, Pinos i Oltà i el despoblat de Paretella, antiga alqueria islàmica.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Infobenissa