Despoblat, al sud del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa. Era lloc de moriscs.
Arxiu d'etiquetes: Benicolet
Benicolet (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,3 km2, 241 m alt, 628 hab (2014)

Situat al curs del riu de Vernissa, que travessa el terme en direcció nord-oest – sud-est, en un terreny gairebé tot pla, accidentat només a la zona est, on el terme limita amb la comarca de la Safor, al sud-oest de Gandia.
Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i arbres fruiters); hi ha una part de cultius de regadiu per a consum local. La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió. Els seus recursos són més aviat limitats, circumstància que ha provocat, sobretot entre el 1960 i el 1980, un important corrent emigratori a Barcelona i València. Àrea comercial de Gandia.
El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, a la dreta del Vernissa.
Dins el terme hi ha el despoblat de Xeta.
Enllaç web: Ajuntament
Ferrando i Francès, Antoni
(Benicolet, Vall d’Albaida, 9 setembre 1947 – )
Filòleg. Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on fou catedràtic des del 1983, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica.
Director de l’Institut de Filologia Valenciana (1983-86 i a partir del 1992), membre de la secció filològica de l’IEC (1983) i de la Junta de govern de l’AILLC (1985), s’ha dedicat a l’edició de textos medievals, entre els quals el Llibre del Consolat de Mar (1977), la Vida de Santa Magdalena en cobles de Jaume Gassull (1986) i l’Homilia sobre el salm ‘De profundis’ de Jeroni Fuster (1992).
Pels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1993) i Els certàmens poètics valencians (1993) rebé, respectivament, el Premi de la Crítica del País Valencià i el premi Milà i Fontanals de l’IEC (1983).
Al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, del qual fou coordinador de l’Àrea d’Història de la Llengua, presentà la comunicació La formació històrica del valencià.
Altres aportacions seves són Un precedent del bilingüisme literari: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista (1982); La gènesi del secessionisme idiomàtic valencià (1987) i Un poeta inèdit del Barroc: Pere Jacint Morlà (1992).
