Cim (2.902 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de Grist i d’Estós, entre els dos municipis.
Escorbets, pic d’
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Benasc
Escaleta, valleta de l’
Vall, que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs.
Entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2.710 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta.
Cregüenya, vall de
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
Corones, vall de -Benasc-
Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya.
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones-, el pic de Corones (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells.
Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones, sota la qual hi ha els estanys de Corones (l’estany Gran de Corones és a 2.560 m alt), l’emissari dels quals, el barranc de Corones, després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta.
Conques -Ribagorça-
Antic terme, prop d’Ancilla, del qual eren senyors jurisdiccionals els Bardaixí.
Cerler
Poble (1.530 m alt), el més alt de la vall de Benasc, al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler (2.406 m alt).
El 1971 fou inaugurada l’estació d’esquí de Cerler, amb una superfície de 2.400 ha, que aprofita els pendents de la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa.
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Conserva la casa dels Cornell, amb una porta renaixentista.
Bom, pic del
Cim (3.006 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom (2.900 m alt) el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat.
La primera ascensió hi fou efectuada el 1858.
Blanca, tuca -Ribagorça-
Cim (2.860 m alt), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc.
El seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2.728 m alt).
Benasc, hospital de
Refugi (1.758 m alt), situat a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge.
Era un antic hospital de caminants creat vers el segle XII per l’orde de l’Hospital.
Benasc, banys de
Balneari (1.072 m alt), a la vall de Benasc, damunt la riba esquerra de l’Éssera, davant la confluència amb la vall de Lliterola.
És d’aigües sulfuroses i termals (de 22 a 37ºC).
Dades dels Països Catalans 