Arxiu d'etiquetes: Bellpuig (bio)

Bernades i Pont, Jaume

(Bellpuig, Urgell, 1910 – Barcelona, 1973)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Ha efectuat nombroses exposicions individuals.

Fernández de Córdoba i Cardona, Antoni

(Bellpuig, Urgell, 2 desembre 1550 – Valladolid, Castella, 6 gener 1606)

Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba. Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens. Estudià a la Universitat de Lleida.

Per la seva prudència, Felip II de Catalunya li deià el duque de seso. Ambaixador (1590-1604) prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França.

Promogué la canonització de Ramon de Penyafort (1601). Majordom major de la reina Margarida d’Àustria (1604-06).

Fou un protector dels literats.

Cardona-Anglesola i de Requesens, Ramon de

(Bellpuig, Urgell, 1467 – Nàpols, Itàlia, 10 març 1522)

(dit també Ramon III d’AnglesolaMilitar i virrei de Sicília i de Nàpols.

Prengué part en la campanya del Gran Capità a Nàpols i fou nomenat almirall. Dirigí la conquesta de Mers-el-Kebir (setembre 1505).

Fou nomenat virrei de Sicília per Ferran II el Catòlic (1507) i de Nàpols (1509), on hagué de combatre les revoltes provocades per la introducció de la Inquisició.

General en cap de les tropes de la Santa Lliga (1511), fracassà en l’ofensiva sobre Bolonya i fou derrotat a Ravenna (1512), però posteriorment obtingué diverses victòries (Prato i Florència, 1512; Milà i Vicenza, 1513; Bèrgam, 1514).

Després de la mort de Ferran II continuà en el càrrec de virrei de Nàpols, en el qual fou confirmat per Carles V.

Borja i de Castro, Joan de

(Bellpuig d’Urgell, Urgell, 1533 – El Escorial, Madrid, 3 setembre 1606)

Polític i escriptor. Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó, duc de Gandia.

Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal (1569) prop de l’emperador Rodolf II (1576), majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria (1581-1603) i de la reina Margarida d’Àustria (1604), del consell d’estat de Felip III i president del consell de Portugal. El 1596 fou nomenat comte de Mayalde.

Publicà a Praga, el 1581, un llibre titulat Empresas morales, que dedicà al rei Felip II, i que fou reimprès a Brussel·les el 1680. També escriví les poesies que figuren al començament de l’edició de Las obras de Don Juan Fernández de Heredia (1562); formà part de l’acadèmia presidida pel duc d’Alba a Madrid i mantingué una notable correspondència amb Ignasi de Loiola, oncle de la seva primera muller Lorenza de Oñaz y Loyola.