(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Barri marítim de la Geltrú, a llevant del nucli urbà; hi ha l’ermita de Sant Cristòfol, d’origen medieval, i la residència que féu bastir Eugeni d’Ors dita el Far de Sant Cristòfol.
Sector del costat del far de la ciutat instal·lat (1848) a l’antiga torre de Cap del Riu, a la desembocadura del Llobregat.
Agrupament de cases de la fi del segle XIX, a l’antic municipi d’Horta, entre el torrent de la Farigola i l’antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antiga farga, actualment residència de l’ENHER, a la vall de Boí, a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau.
l’Erm (Manlleu, Osona) Barri, unit a la ciutat pel passeig de Sant Joan, format a la part septentrional a partir dels darrers anys del decenni 1950-60. L’església parroquial, en forma d’hemicicle, és dedicada a sant Pau.
l’Erm * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Sant Joan de l’Erm (antic santuari i hostatgeria).
l’Erm (Ròtova, Safor) Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d’Alfauir.
l’Erm * (Sant Martí de Tous, Anoia) Veure> Sant Pere de l’Erm (antiga església).
(Castellbisbal, Vallès Occidental)
Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l’estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.
(Castellbisbal, Vallès Occidental)
Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l’estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)
Nom del nucli antic de la ciutat, enfront del més nou de les Cases d’En Roig o Corbera de Baix, actual centre del municipi.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
Nucli turístic, al límit amb el terme de Castell-Platja d’Aro.
