(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)
Nom del nucli urbà, al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom.
Sector de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, sorgit a la fi del segle XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Barri marítim de la Geltrú, a llevant del nucli urbà; hi ha l’ermita de Sant Cristòfol, d’origen medieval, i la residència que féu bastir Eugeni d’Ors dita el Far de Sant Cristòfol.
Sector del costat del far de la ciutat instal·lat (1848) a l’antiga torre de Cap del Riu, a la desembocadura del Llobregat.
Agrupament de cases de la fi del segle XIX, a l’antic municipi d’Horta, entre el torrent de la Farigola i l’antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antiga farga, actualment residència de l’ENHER, a la vall de Boí, a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau.
l’Erm (Manlleu, Osona) Barri, unit a la ciutat pel passeig de Sant Joan, format a la part septentrional a partir dels darrers anys del decenni 1950-60. L’església parroquial, en forma d’hemicicle, és dedicada a sant Pau.
l’Erm * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Sant Joan de l’Erm (antic santuari i hostatgeria).
l’Erm (Ròtova, Safor) Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d’Alfauir.
l’Erm * (Sant Martí de Tous, Anoia) Veure> Sant Pere de l’Erm (antiga església).
(Castellbisbal, Vallès Occidental)
Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l’estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.
(Castellbisbal, Vallès Occidental)
Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l’estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.
Dades dels Països Catalans 