Barri del poble, a l’esquerra de la riera de Carme.
Hi ha fàbriques de paper.
Can Bou -Orpí-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: barris
Campolivar
Barri residencial i d’estiueig, al límit amb el terme de Rocafort de Campolivar.
Campanar -València-
Barri, situat a l’oest de la ciutat, 1 km a l’esquerra del Túria, al mig de la plana regada.
En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries. El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues; passà després a la corona. Formà part sempre del terme de València (des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent).
El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el segle XIX. Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar, d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció.
Es conserva d’època medieval l’alqueria de Llopis.
Camarata
(Mallorca)
Un dels tres barris en què era dividida tradicionalment la vila de la Selva de Mallorca.
Toràs (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 16,78 km2, 773 m alt, 231 hab (2015)
(cast: Torás) Situat a l’esquerra i a la vall alta del Palància (sense arribar a tocar-lo), estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca; a l’àrea de parla castellana del País Valencià. Les tres quartes parts del terme no és conreat, i sense bosc productiu.
L’agricultura n’és la principal riquesa, amb conreus de secà (cereals, ametlles, oliveres i vinya) i una petita part dedicat al regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Hi són importants les fonts d’aigües medicinals. Subàrea comercial de Sogorb. Població en descens.
El poble està format pels dos barris de Toràs Alta i Toràs Baixa. L’església parroquial de Santa Cecília és sufragània de la de Begís. Els masos són pràcticament deshabitats.
Enllaç web: Ajuntament
Toès i Entrevalls (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,41 km2, 810 m alt, 32 hab (2013)
(fr: Thuès-Entre-Valls) Situat al sector més alt de la comarca, a la dreta de la Tet, a la seva confluència amb el seu afluent, el Carançà, al peu del pic de Gallinàs.
Conreus al fons de la vall i pastures a les parts més elevades. Balneari de Toès, amb aigües indicades per curar el reumatisme. Explotació forestal. Central elèctrica, amb un salt de 167 m d’altitud; la producció mitjana és de 43 milions de kWh, la principal del Conflent. Població tradicionalment escassa.
El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, és dividit en dos nuclis: l’antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Genís; i el de Toès de Llar, situat a l’esquerra de la Tet, on inicialment s’hi establiren uns hostals.
Calatrava, sa
Barri, a la parròquia de Santa Eulària, al sud-est de l’antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava.
Era el barri dels assaonadors (coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins). Al segle XIII hom hi establí el convent de Santa Clara.
Cala Major
Barri residencial, situat a l’oest del port, entre Portopí i Cas Català, al voltant de la platja sorrenca de cala Major.
Hi han estat construïts prop de 50 hotels i nombrosos apartaments.
Cala Gamba
Barri d’estiueig, Situat a la costa, a l’est de la ciutat, tocant al nucli de població des Coll d’en Rabassa.
Té un port de pesca i esportiu.
Cais
(Vilallonga de la Safor, Safor)
Barri i antic lloc de moriscs (61 focs el 1602), a la part baixa de la vila.
El 1535 fou agregat a la parròquia de la Font de Vilallonga.
Dades dels Països Catalans 