Veure> les Cases de Marco (barri residencial).
Arxiu d'etiquetes: barris
Malva-rosa, la -València-
Barri del districte marítim de la ciutat, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França. Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València.
Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix.
La decadència de l’activitat pesquera -retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig-, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat.
Malloles
Antic poble i actual barri al sud de la ciutat. Esmentat ja el segle X, es despoblà durant el segle XIV, a benefici de Perpinyà.
L’església de Santa Maria és documentada el 1155; el segle XIII era una localitat fortificada prou important (el 1241 Jaume I el Conqueridor hi féu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló).
La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428.
Major, cala * -Palma de Mallorca-
Veure> Cala Major (barri residencial).
Magdalena, la -Horta-
Barri, format al voltant del convent de caputxins de la Magdalena, fundat el 1597 (exclaustrats el 1835, els caputxins s’hi tornaren a establir el 1879), al nord-oest de la vila.
El convent, fundat per Juan de Ribera, fou destinat a noviciat.
Llum, la -Horta-
Barri. Fou bastit a la dècada dels anys 1960, com a complement de la desviació del Túria arran de la riuada del 1957.
El curs nou (sud-oest) l’aïllà de Xirivella, amb la qual es comunica per la carretera de Madrid, mentre que el barri de la Fontsanta la soldà amb la ciutat de València, esdevingut un barri de blocs d’habitatges.
Llometa, la
Barri de la població.
Llogaret de Vedella, es
Barri industrial, al sector d’expansió del sud de la vila.
Llinàritx
Antic lloc, a l’oest de la vila, dividit després en Llinàritx Vell i Llinàritx Nou, on, segons la tradició, residia la comunitat d’ermitans de la regla de sant Agustí que vers el 1288 fundà el santuari del Toro.
Lliça, la -Conflent-
Nucli antic del poble de Rià.
