Barri de la població, un dels nuclis sorgits en l’antiga alqueria de Farnals.
Probablement havia estat habitat per moriscs.
Barri de la població, un dels nuclis sorgits en l’antiga alqueria de Farnals.
Probablement havia estat habitat per moriscs.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Antic barri de la vila.
Barri de la ciutat, dins l’antic terme de Russafa, a la dreta del Túria, camí de Natzaret. Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta.
El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet (imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem), existent ja al segle XIV. El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera.
Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València. L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb frescs de Lluís Planes.
L’arquebisbe Simón López hi féu edificar al costat un col·legi de sacerdots de Sant Vicenç de Paül, però les obres s’interromperen el 1831, i el 1834 esdevingué caserna. Posteriorment fou convertit en presó, i actualment hi ha el Museu Faller.
Parròquia (els Àngels), situada al sud del terme, a la vall mitjana del riu de Montnegre (o riu Verd).
Dividida en els nuclis de Montnegre de Dalt o Casolet (141 h agl -1960-), on hi ha l’església parroquial aigua avall del pantà de Tibi, i Montnegre de Baix, al límit amb l’enclavament de Montnegre del municipi d’Alacant.
Barri de la ciutat, a 1,5 km del nucli urbà.
Veure> el Carrer dels Molins (barri industrial).
Barri, vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol. Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes.
El barri sorgí a mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila (gairebé desapareguts del tot). L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni. La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri.
La primitiva capella del Remei, fundada el 1850, esdevingué vicaria el 1890 i, construïda una nova església el 1928, fou creada el 1934 la parròquia des Molinar. Al final del segle XVIII, quan l’indret encara era despoblat, s’hi establí una ermita de Sant Onofre (o de Sant Nofre).
A llevant des Portitxolet, a la raconada d’en Rigo, hi ha les instal·lacions del Club Marítim de Llevant.
Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà, planificat durant el mandant del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària. Té un conjunt de 3.200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant.
Als vessants del turó de la ciutadella hi ha edificis de quatre pisos, i als extrems del barri els més alts. L’arquitectura és inspirada sovint en els masos catalans. Hi ha espais verds, equipaments esportius i socio-culturals i hom hi ha instal·lat un annex de la Biblioteca Municipal.
Antic poble, amb el nucli urbà actualment unit al de Bonrepòs.
Lloc de moriscs (23 focs el 1602) de la fillola de Benaguasil, la seva mesquita esdevingué església de Tots Sants i després santuari de Sant Joan Baptista; depengué eclesiàsticament de Carpesa i, des del 1574, de Bonrepòs.
Poble, prop de la sèquia que rega la plana estesa a l’esquerra del Cinca, vora el terme de Vilella de Cinca.
És format per un nucli principal (Miralsot de Baix), que concentra la major part de la població, i el petit nucli de Miralsot de Dalt.