Arxiu d'etiquetes: barris

Patraix

(València, Horta)

Antic poble i municipi, annexat el 1870 a la ciutat, de la qual forma un barri, al sud del centre urbà. El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la sèquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries. A més de l’activitat agrícola, tingué el segle XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià.

Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional (la casa senyorial fou reedificada a la fi del segle XV, i el segle XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València) i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de classe mitjana, amb activitats industrials molt diverses.

Antiga alqueria islàmica, fou centre de la baronia de Patraix.

Part Petita, la

(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)

Barri, situat a l’est del poble d’Angostrina, a la vora del riu d’Angostrina.

Palomar, Sant Andreu de *

(Barcelona, Barcelonès)

Veure> Sant Andreu de Palomar  (antic municipi i actual barri).

Paloma, la -Safor-

(Bellreguard, Safor)

Barri marítim de la platja de Bellreguard, dins l’enclavament del Corral d’Hinet.

Palmes, les

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Baixador del ferrocarril de València a Barcelona, prop del límit amb el terme de Benicàssim.

Palmerar, el -Alacantí-

(Alacant, Alacantí)

Estació de ferrocarril de Dénia a Alacant, al límit amb el terme del Campello, que serveix la platja de Mutxavista.

Palau de Sant Feliu *

(Girona, Gironès)

Veure> Palau-sacosta  (poble i actual barri).

Orriols, els

(València, Horta)

Antic poble, situat immediatament al nord de la ciutat, a l’indret de l’antiga alqueria de Rascanya. El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l’antic raval de Sagunt i de l’antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882.

Alçat en gran part els anys 1960 entre l’antiga carretera de Barcelona, a l’oest, i el camí de Trànsits, al sud. Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d’immigrants.

De l’antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l’horta immediata, mentre que hi fundaren un col·legi i un taller escola. Al sud del barri hi ha el monestir de Sant Miquel dels Reis.

Olleries, ses

(Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Pla)

Barri.

Oliveral, l’

(València, Horta)

Barri del poble de Castellar, al límit meridional del terme, fronterer amb Llocnou de la Corona.