Arxiu d'etiquetes: barrancs

Canyada de Beric, la (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 10,83 km2, 738 m alt, 102 hab (2014)

(cast: la Cañada de Verich) Situat als contraforts del vessant meridional de la serra de Cirerals, al sud d’Alcanyís, drenat pel barranc de la Canyada, que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta. El terreny és accidentat i la major part del territori és ocupat per boscs de pi blanc, que són explotats econòmicament, per matolls, especialment romaní, i erms.

Altres recursos del municipi són la ramaderia (bestiar oví i cabrum, que aprofita les pastures naturals), l’agricultura, predominantment de secà (vinya, oliveres i cereals) i diversos jaciments d’argila i pedreres de granit (a la vall del barranc de la Canyada). Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila es troba a la dreta del barranc de la Canyada. Fou de la jurisdicció de l’orde de Calatrava.

Dins el terme municipal hi ha un poblat ibèric.

Benissoda (Vall d’Albaida)

1 Resposta

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4 km2, 319 m alt, 434 hab (2014)

Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb la del Comtat, al nord-est d’Ontinyent. Al sud, el relleu és accidentat per la serra d’Agullent; hi abunden els boscos de pins. El terme és drenat pel riu de Baladrar i el barranc de Benissoda.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura; el regadiu, alimentat per un petit pantà que aprofita el curs del riu de Baladrar, és dedicat a cereals, arbres fruiters i productes d’horta; al secà es cultiva la vinya, l’olivera i el garrofer, a més de cereals i llegums. Àrea comercial d’Ontinyent. La població es doblà al llarg del segle XVIII, i després s’estacionà.

El poble, situat al peu de la serra d’Agullent, vora la carretera d’Albaida a Ontinyent, era una antiga alqueria islàmica. L’església depèn de la parròquia d’Albaida.

Benimassot (Comtat)

8 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,5 km2, 729 m alt, 113 hab (2014)

Situat a la vall de Seta, limitant al sud amb el barranc de Benimassot, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts orientals de la serra de l’Almudaina, i és ocupat per una vegetació natural degradada (pinedes i garrigues).

Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà de tipus mediterrani (cereals, vinya, olivera i ametllers), complementada pel regadiu i la ramaderia ovina, que aprofiten les pastures comunals. La població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’accentuà durant els anys 1950, però darrerament s’ha estabilitzat.

Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil renaixentista, restaurada el 1907.

El terme comprèn els despoblats de Beniaissó, Beniàsmet i, a l’oest del poble, el Rafalet de Beniaissó.

Benimarfull (Comtat)

6 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 5,62 km2, 416 m alt, 431 hab (2014)

Estès per la vall de Travadell, a la dreta del riu d’Alcoi prop de l’embassament de Beniarrés, al nord-est d’Alcoi. El relleu és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Almudaina.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i ametllers), que ocupa una superfície molt extensa; el poc regadiu aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi. Àrea comercial d’Alcoi. Tanmateix la població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’ha accentuat durant la segona meitat del segle XX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a banda i banda de la carretera de Dénia a Albaida, vora el barranc de Benimarfull; destaca l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVI.

Al sud del terme es troba el despoblat de l’Albacar. Actualment ha deixat de funcionar el balneari de Benimarfull, d’aigües sulfuroses construït a mitjan segle XIX.

Beniatjar (Vall d’Albaida)

7 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,35 km2, 417 m alt, 250 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, en un terreny molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, pels quals devallen els únics corrents fluvials: el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar, al sud de València.

La zona més plana i baixa del terme és ocupada per l’agricultura, bàsicament de secà (cultius mediterranis: vinya i olivera i, subsidiàriament, cereals), principal activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Gandia. La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris. La població, afectada per l’emigració, ha disminuït progressivament durant el segle XX.

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el despoblat de Carbonera, on s’aixeca l’antic castell de Benicadell.

Atzeneta d’Albaida (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,04 km2, 450 m alt, 1.175 hab (2014)

Situat al nord-est d’Ontinyent, al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent, la qual separa la vall de la comarca del Comtat, és travessat pel barranc d’Atzeneta.

La major part de les terres conreades són de secà (oliveres, garrofers i ametllers), hi ha una petita part de regadiu (arbres fruiters, llegums i hortalisses) que aprofita l’aigua del riu d’Albaida, mitjançant un canal regulat per la junta de regants. També hi ha algunes indústries tèxtils (manufactures d’espart) i de la fusta. Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble es troba prop de la carretera de València a Alcoi, al començament del port d’Albaida.

Ares del Bosc

2 Respostes

(Benasau, Comtat)

(ant: Ares de Penàguila)  Llogaret, situat a la dreta del barranc d’Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos.

Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme.

Arc, l’ -Marina Baixa-

4 Respostes

(Benimantell, Marina Baixa)

Caseriu, separat per la serra d’Aitana de la resta del terme.

Es troba a la capçalera del barranc de l’Arc que s’uneix al riu de Sella sota la vila d’aquest nom.

Almúnia de Sant Llorenç, l’

4 Respostes

(Tolba, Ribagorça)

Llogaret de l’antic municipi de Lluçars, situat dalt d’un serrat, a la divisòria d’aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l’Almúnia, que neix al sud de la població.

La serra de l’Almúnia (1.009 m alt), situada també al sud del llogaret, és termenal dels termes de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp.

Algaiarens

4 Respostes

(Ciutadella, Menorca)

Possessió, a la part de tramuntana, que forma part del sector anomenat la Vall, que drena el barranc d’Algaiarens. Aquest curs d’aigua desemboca a la cala d’Algaiarens, a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que puguen 25 m sobre el mar i són pentinades pels vents del nord.

Una carretera de 15 km, construïda el segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella.