Arxiu d'etiquetes: baronia Rebollet (PV)

Rebollet, baronia de -País Valencià-

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Terme senyorial del sud-est de l’horta de Gandia, centrat al castell de Rebollet. Fou tercer senyor el nét de Jaume I el Conqueridor, l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles (mort vers el 1339), que fou succeït pel seu fill Francesc Carròs (mort el 1343), per la filla d’aquest, Joana (morta després del 1350), casada amb Ramon de Boixadors.

De la filla d’aquest, Alamanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que el 1368 reféu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la guerra dels Dos Peres), passà als néts de Francesca Carròs, filla de l’almirall i muller de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es casà amb Pere de Centelles (mort els darrers anys del segle XIV), i la baronia de Rebollet, juntament amb la de Nules, passà als Centelles, que s’intitularen senyors de les baronies de Rebollet i d’Oliva.

El 1449 Alfons IV el Magnànim creà per a Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt el comtat d’Oliva.

Centelles-Riu-sec i de Cardona -germans-

Eren fills de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia.

Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona  (País Valencià, segle XVI – 1596)  Dama. Casada amb Carles de Borja i de Castro, duc de Gandia. Obtingué el comtat d’Oliva i la baronia de Rebollet, per sentència del 1587.

Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona  (País Valencià, segle XVI – 1569)  Comte d’Oliva, baró de Nules, Pego, Murla, Cofrents i vall d’Aiora i dels feus de Sardenya. Morí sense fills, i les diverses línies del llinatge Centelles es disputaren llavors l’herència.

Centelles-Riu-sec i de Cabrera, Bernat de

(País Valencià, vers 1380 – Sardenya ?, Itàlia, 1433)

(dit també Ramon de Riu-sec)  Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet. Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec. De molt jove passà a Sicília al servei de Martí I el Jove, del qual fou camarlenc. Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando (1409). El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves.

Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat (1409). Retornà després a València, on, en morir el seu pare (1410), capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne.

Partidari de Ferran I d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al governador de València, Arnau Guillem de Bellera, partidaris de Jaume II d’Urgell, que foren derrotats a Morvedre, batalla que decidí de fet el triomf de la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou conseller i mariscal del nou rei en el setge de Balaguer, al cap de les tropes valencianes, i fou premiat per aquest amb diverses donacions i amb 36.000 florins (1412).

El 1415 acompanyà l’infant Joan a Sicília, on el rei Ferran I li concedí nombroses rendes. Retornat a terres catalanes, acompanyà posteriorment el rei Alfons IV el Magnànim en la seva expedició a Itàlia com a capità d’una galera i, després, com a capità general de les tropes.

Virrei de Sardenya (1421-33), obtingué els feus d’Osilo, Monteagudo, Anglona i Metzalogo, i, a més, la baronia de Goceà (1421). Acompanyà el rei en les seves empreses i residí a Sardenya i també als seus dominis del País Valencià.

Centelles i de Vilanova, Pere de

(País Valencià, segle XIV – abans 1391)

Baró de Nules. Fill i successor de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà d’Eimeric (II). Camarlenc de la reina Sibil·la de Fortià.

Es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d’Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d’aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec.

Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per la qual fou processat, bé que fou absolt després. Prengué part en les lluites de bandositats valencianes i fou expulsat de la capital el 1379.

El succeí el seu fill Gilabert de Centelles i de Riu-sec; els altres dos fills, Joan i Pere, moriren joves.