Arxiu d'etiquetes: baronia Oliva

Centelles-Riu-sec i de Cardona -germans-

2 Respostes

Eren fills de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia.

Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona  (País Valencià, segle XVI – 1596)  Dama. Casada amb Carles de Borja i de Castro, duc de Gandia. Obtingué el comtat d’Oliva i la baronia de Rebollet, per sentència del 1587.

Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona  (País Valencià, segle XVI – 1569)  Comte d’Oliva, baró de Nules, Pego, Murla, Cofrents i vall d’Aiora i dels feus de Sardenya. Morí sense fills, i les diverses línies del llinatge Centelles es disputaren llavors l’herència.

Centelles-Riu-sec i de Cabrera, Bernat de

2 Respostes

(País Valencià, vers 1380 – Sardenya ?, Itàlia, 1433)

(dit també Ramon de Riu-sec)  Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet. Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec. De molt jove passà a Sicília al servei de Martí I el Jove, del qual fou camarlenc. Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando (1409). El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves.

Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat (1409). Retornà després a València, on, en morir el seu pare (1410), capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne.

Partidari de Ferran I d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al governador de València, Arnau Guillem de Bellera, partidaris de Jaume II d’Urgell, que foren derrotats a Morvedre, batalla que decidí de fet el triomf de la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou conseller i mariscal del nou rei en el setge de Balaguer, al cap de les tropes valencianes, i fou premiat per aquest amb diverses donacions i amb 36.000 florins (1412).

El 1415 acompanyà l’infant Joan a Sicília, on el rei Ferran I li concedí nombroses rendes. Retornat a terres catalanes, acompanyà posteriorment el rei Alfons IV el Magnànim en la seva expedició a Itàlia com a capità d’una galera i, després, com a capità general de les tropes.

Virrei de Sardenya (1421-33), obtingué els feus d’Osilo, Monteagudo, Anglona i Metzalogo, i, a més, la baronia de Goceà (1421). Acompanyà el rei en les seves empreses i residí a Sardenya i també als seus dominis del País Valencià.

Centelles i de Vilanova, Pere de

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – abans 1391)

Baró de Nules. Fill i successor de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà d’Eimeric (II). Camarlenc de la reina Sibil·la de Fortià.

Es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d’Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d’aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec.

Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per la qual fou processat, bé que fou absolt després. Prengué part en les lluites de bandositats valencianes i fou expulsat de la capital el 1379.

El succeí el seu fill Gilabert de Centelles i de Riu-sec; els altres dos fills, Joan i Pere, moriren joves.

Centelles i de Riu-sec, Gilabert de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1409)

Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà. Fill de Pere de Centelles i de Vilanova.

Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels qual caigué presoner a Ceret (1390). Amb les tropes de reforç enviades per rei Joan I el Caçador al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa.

Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles, germà de Gilabert, i de Lluís de Soler (1398), l’assassinat per ordre de Gilabert del cap del bàndol contrari, Jaume de Soler (1403), i la batalla de Llombai, on els Centelles foren derrotats (1404).

Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina Maria de Luna en el seu testament, la qual llegà a Gilabert diversos béns (1406).

Foren germans seus:

Joan de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1398/99)  Morí jove.

Pere de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – València, 1398)  Havia lluitat a Sicília i morí en una brega amb el bàndol dels Soler.