(Barcelona, 1950 – 1954)
Revista cultural, de periodicitat irregular. Editada per la delegació provincial del Ministeri d’Educació. Publicà 24 números.
En la seva última època prengué un aire liberal i crític, animada per Gabriel i Joan Ferrater, Josep M. Castellet, Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán i Carles Barral, entre altres.
La posició independent dels seus redactors provocà la suspensió de la revista.
(Barcelona, 1915 – 1958)
Sala d’exposicions i d’antiguitats. Fundades pel marxant Santiago Segura. Lloc on es presentà gran part de l’art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals.
Esdevingué un dels principals focus de l’art d’avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d’Octubre, fins al 1958 en que foren clausurades.
(Barcelona, Barcelonès)
Suposada ciutat (o poblat) ibèrica, identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.
La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken, que tant es pot llegir “(moneda) dels de Laie” com “(moneda) dels laietans“, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat.
Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del segle XIX, i encara ho és força.
(Barcelona, Barcelonès)
Jardins d’Horta. Creats el 1794 per iniciativa de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena i actualment convertits en parc públic.
Hi sobresurten un gran llac; el laberint, que dona nom al conjunt, format per xiprers retallats segons el projecte del mateix Desvalls i de l’enginyer italià Domenico Bagutti i una terrassa decorada amb dos templets circulars.
Hi ha nombroses estàtues neoclàssiques i romàntiques.
(Barcelona, 12 maig 1909 – )
Societat esportiva, fundada al Poblenou. Modest, ha estat dels clubs més populars del futbol català.
Campió d’Espanya categoria B (1925). Jugà a primera categoria catalana des de la temporada 1929-30 fins a la Guerra Civil. En aquesta època arribà a tenir 2.000 socis.
Equip amb connotacions polítiques, l’any 1924 la Dictadura de Primo de Rivera li prohibí l’escut quadribarrat i estelat. Amb l’arribada de la República recuperà l’escut original; el franquisme el tornà a prohibir i el 1989 fou novament restituït.
La temporada 1943-44 ascendí a tercera divisió, categoria en què competí més de quaranta temporades. La 1987-88 jugà a segona divisió B. Guanyà cinc títols del Torneig d’Històrics, un Trofeu Interclubs (1953) i un títol de primera territorial (2010).
La temporada 2009-10 incorporà un equip femení, i disposa de nombrosos equips de categories inferiors.
Dels seus rengles sorgiren figures tan destacades com Rosalench, Tui Bosch i Quimet Rifé.
Des del 1948 juga al camp de futbol de la Verneda.
L’any 2009 rebé la medalla d’or de la ciutat.
Enllaç: Club Esportiu Júpiter
(Barcelona, 1907 – 1991)
Organisme. Destinat a dirigir d’una manera conjunta tots els museus de la ciutat.
El 1931, amb la II República, es començà a publicar el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on eren exposades les activitats de la Junta.
Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions.
El 1991 es constituí la nova Junta de Museus de Catalunya, hereva de l’anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc).
(Barcelona, abril 1793 – 1797)
Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l’exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV.
Formaven la Junta 34 membres, en representació de l’ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26 de maig de 1793 fins al 30 de setembre de 1795.
La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l’anomenada guerra del Rosselló.
(Barcelona, 1758 – 1847)
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana. Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana.
Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI. Carles III en confirmà la creació (1760) i n’aprovà les ordenances (1763).
El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí (1767) en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques.
La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de Catalunya i s’esmerçà principalment en la millora de la indústria tèxtil; reclamà de l’estat una política proteccionista per a les manufactures catalanes, donà reglaments de fabricació i de premis i encoratjà la investigació de mètodes de manufactura, conreu, etc, amb premis i borses d’estudi. Assolí l’abolició de l’impost de la bolla (1769) i l’obertura dels Països Catalans al comerç americà (1778).
També féu una obra cultural important, com el patrocini de la tasca històrica d’A. de Capmany i, sobretot, la creació d’una sèrie d’escoles tècniques que supliren la manca d’universitat a Barcelona: de nàutica (1769), de taquigrafia (1775), de dibuix i belles arts (1775), de química (1805), de mecànica (1808), de física (1814), d’economia (1814), etc.
A partir del 1815, el paper de la Junta com a portaveu de la burgesia catalana començà a ésser substituït per altres institucions, però conservà una importància oficial considerable, fins a la seva desaparició.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps.
L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel duc de Popolí, que hi instal·là una bateria, destruïda el 1714 pels catalans).
L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910. Durant els anys 1970, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri.
(Barcelona, 1907)
Projecte de reforma urbana de la ciutat, fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 1875 – Givry, Illa de França, 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch.
En aquest pla s’estudiava la possibilitat de noves vies (com els passeigs de ronda i marítims, diagonals, etc), de zones enjardinades, de noves vies ferroviàries, de llocs d’esbargiment, de barris obrers, etc.
No ha estat aplicat d’una manera oficial, però ha inspirat una gran part de les reformes urbanes dels últims anys.
Dades dels Països Catalans 