Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Locomotor, El

(Barcelona, 15 abril 1849 – 29 desembre 1849)

Diari en castellà.

Els seus principals animadors foren Manuel Duran i Bas, Francesc de P. Forns, Estanislau Reynals i Rabassa, Ramon Suñol i Serancolí, Francesc Avià de Pinto i Joan Mañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se’n càrrec una nova empresa, més conservadora.

Representà un esforç periodístic del sector actiu de la burgesia catalana per comprendre les qüestions socials i ajudar al progrés de les indústries.

Llotja, Escola de *

Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona  (institució d’ensenyament artístic, 1775- ).

Llibre Verd

(Catalunya, 1602 – 1713)

Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya.

S’hi troben les ordinacions i modificacions dels estatuts del braç i les signatures de tots els membres, així com les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris.

És a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Llibre de les Solemnitats de Barcelona

(Barcelona, 1383 – 1719)

(o Llibre de solemnitats reials)  Text de les celebracions importants de la ciutat. Compost per l’escrivania del racional del Consell municipal de la ciutat, amb les cròniques dels fets que exigien celebracions religioses i civils extraordinàries, en què havien d’intervenir els consellers municipals.

Hi ha anotat el cerimonial realitzat i, a la vegada, servia com a norma per al futur; esdeveniments reials, ambaixades i festes del Corpus. També hi consten d’altres fets públics notoris.

Dels 7 volums de què constava, manquen els 2 primers, amb la qual cosa s’han perdut els testimonis corresponents als primers 40 anys.

És una font d’estudi per als costums de l’època.

Llar, La

(Barcelona, 1 gener 1875 – 14 agost 1875)

Setmanari literari, popular i catalanista.

Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda.

Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.

Llamp, El

(Barcelona, 23 febrer 1984 – maig 1987)

Revista. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs. Assolí un tiratge de 2.000 exemplars.

De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on és reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans.

Deixà de publicar-se per problemes econòmics.

Llacuna, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de Sant Martí de Provençals, format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.

Aquest sector era, al segle XV inundat per les aigües marines. Al segle XVIII hom construí la sèquia de la Llacuna (1716), anomenada també de Vòrbom, en record del seu dissenyador, l’enginyer Prosper Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges (el Juncar).

L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX.

Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès

(Barcelona, 1837 – 1846)

Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.

Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l’agost de 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana.

D’altra banda, hom establí un centre d’ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu.

Malgrat la dissolució del batalló que l’havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris.

Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.

Liceu, Conservatori del

(Barcelona, 1838 – )

Escola oficial d’estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans.

Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmònico-Dramàtic. L’any 1848 s’instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu.

És reconegut com a conservatori superior estatal.

Enllaç: Conservatori del Liceu

Levites, avalot de les

(Barcelona, 21 juliol 1840)

Manifestació de l’alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a les reines Maria Cristina i Isabel II i la repulsa als progressistes.

El nom prové de la indumentària, elegant, dels manifestants.

Al pla de Palau foren escomesos pels progressistes, i l’endemà hi hagué més incidents, amb l’assassinat de l’advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d’“El Guardia Nacional”.