(Besalú, Garrotxa, 26 setembre 1778 – Figueres, Alt Empordà, 23 agost 1815)

Bandoler, conegut per En Boquica.

Dedicat al bandidatge, com a cap de colla, i empresonat diverses vegades durant la guerra del Francès, es posà al servei de Napoleó i comandà una partida d’afrancesats que havia de posar ordre a la rereguarda francesa.

Seguí la retirada de l’exèrcit francès el 1814, però Lluís XVIII en concedí l’extradició, que li havia estat demanada pel govern espanyol.

Morí penjat.

(Catalunya, segle XVI)

Bandoler. La seva actuació més intensa correspon als anys 1571-72, durant el virregnat de Fernando de Toledo.

Després d’operar amb gosadia prop de Sarral i de Montblanc, fou perseguit pels veguers de Cervera i de Vilafranca.

La seva banda, que tenia un centenar d’homes, resultà malmesa, però aconseguí de refer-la.

Joan Poch  (Vallbona d’Anoia, Anoia, segle XVI – Barcelona, 1573)  Bandoler. La seva carrera fou bastant curta, ja que pel gener de 1573 fou detingut a la rectoria de Castellfollit del Boix, després de forta resistència. Dut a Barcelona, hi fou executat.

Montserrat Poch  (Vallbona d’Anoia, Anoia, abans 1528 – Barcelona, 28 desembre 1578)  Bandoler. Formà una banda amb els seus germans Joan i Pere, i esdevingué el bandoler més important de l’època. El 1570, entre Piera i Vallbona, atacà el comissari reial Pere Mateu, que morí en l’atac. Perseguit, es refugià a França, on, a la zona de Foix, diversos homes de la seva banda foren detinguts. Retornà el 1572 per Andorra. Morí executat.

(Alcover, Alt Camp, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Bandoler. Amb el seu germà i amb elements d’Alcover i de la comarca ribagorçana actuà (1608) pels vols de Prades i formà una bandositat, dita dels morells, que atacava la facció rival dels voltors.

Entre el 1610 i el 1611 fou perseguit per l’exèrcit, fins que es reté i fou perdonat pel lloctinent Manrique a canvi de servir a l’exèrcit d’Itàlia.

Hi accedí, però el 1613 tornava a actuar per la zona de Lleida.

(Montellà, Baixa Cerdanya, segle XVI – Arsèguel, Alt Urgell, desembre 1588)

Bandoler. El seu cop més conegut fou un gran robatori de diners comés prop de Sidamon.

En 1587, havent creuat la ratlla d’Aragó, lluità contra la banda de l’anomenat Barber de Binèfar.

L’any següent, perseguit de prop, es refugià al castell d’Arsèguel, on fou acollit pel famós Joan Cadell, senyor de la fortalesa, que resistia el setge de les forces reials.

Morí defensant el castell.

(Sau, Osona, vers 1600 – Catalunya, segle XVII)

“el Fadrí de Sau“  Bandoler.

Lloctinent de Joan de Serrallonga, el 1630 passà amb aquest a França durant l’ofensiva del duc de Feria, lloctinent de Catalunya.

Hi fou detingut el 1631, amb altres components de la banda -entre els quals el seu germà Rafael-, lliurat a les autoritats catalanes, fou condemnat a galeres.

(Catalunya, vers 1600 – 1627)

Bandoler. Actuà cap al 1625 a la zona del Vallès.

Dirigí la partida més important del Principat a partir del 1626, arran de l’exili de Joan de Serrallonga.

Morí en una batuda de Miguel de los Santos de Sant Pedro, lloctinent de Catalunya.