Arxiu d'etiquetes: balnearis

Voló, banys del

Deixa un comentari

(el Voló, Rosselló)

Balneari, just al límit amb el terme de Morellàs, a l’esquerra del riu de Rom (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estela, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.

Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell; hom n’embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari.

L’edifici fou construït el 1859. Hi ha tres fonts; la font del Voló, la de Sant Martí (la més antiga) i la Clementina; el còrrec de Sant Martí ha estat convertit en parc. Vora l’establiment hi ha un casino de joc.

Viles de Turbó, les

3 Respostes

(Tor-la-ribera, Ribagorça)

Poble (1.369 m alt), al vessant sud-occidental del massís del Turbó. L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. El segle XIX formà part del municipi de Vilacarle.

Vora la carretera de Campo a la Pobla de Riba hi ha el balneari de les Viles de Turbó, en activitat.

Toès, banys de

1 Resposta

(Nyer, Conflent)

Balneari (740 m alt), situat a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.

Les fonts termals són nombroses (42), amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme. L’edifici és ampli i modern.

Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d’Eixalada.

Santa Anna, balneari de -Costera-

Deixa un comentari

(la Llosa de Ranes, Costera)

Establiment balneari, d’aigües sulfuroses, vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna.

Sant Tomàs de Balaguer

2 Respostes

(Fontpedrosa, Conflent)

Llogaret, situat a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, dins el terme parroquial de Prats de Balaguer.

El 871 era una possessió del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà, del qual depengué en endavant.

Sembla que la primitiva església es trobava sota Prats de Balaguer, al lloc conegut encara per camp de l’Església, vora l’indret dels banys de Sant Tomàs, petit establiment d’aigües sulfuroses sòdiques que ragen de 31º a 59ºC.

Sant Joan de la Fontsanta, balneari de *

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca Migjorn)

Veure> es Banys de Sant Joan  (balneari).

Salut, balneari de la

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida)

Antic balneari, a ponent de la ciutat. Hom hi acudia per al tractament de la diabetis.

El 1951 fou transformat en col·legi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901.

Salinetes, balneari de les

Deixa un comentari

(Novelda, Vinalopó Mitjà)

Antic balneari i caseria, al nord de la ciutat, al límit amb els termes d’Elda i de Petrer (una part de la caseria és en aquest darrer terme). L’establiment balneari fou inaugurat el 1858.

Les deus d’aigües minerals, clorurades, sulfatoses bicarbonatades, sorgeixen a 20ºC.

Presta, la

4 Respostes

(Prats de Molló, Vallespir)

(o les Aiades)  Poble, a la capçalera del Tec, aigua avall de la Farga, més amunt de la qual i a l’esquerra del riu, a 1.130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta, existent ja en època romana.

Actius durant l’edat mitjana, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló fins al 1813 en que els comprà un particular i foren ampliats durant el segle XIX. La capella de Sant Isidor és del 1701. La carretera fou feta fer per Napoleó III.

Hi ha diverses fonts d’aigües sulfuroses i radioactives, que brollen de 33 a 44ºC i són utilitzades per al tractament de diverses malalties. Era un lloc habitual per al repòs dels funcionaris de les colònies franceses.

Orito

Deixa un comentari

(Montfort, Vinalopó Mitjà)

(o Lorito)  Caseria, situat uns 3 km a l’est de la vila, al peu del vessant occidental de la muntanya de Sant Pasqual.

Al santuari d’Orito és venerada la Mare de Déu d’Orito, que la tradició diu que fou trobada el 1532; el 17 de maig s’hi celebra un important romiatge; al seu costat fou bastit (1558) un convent de franciscans alcantarins, on residí (1565-73) sant Pasqual Bailón; desamortitzat el 1835, s’hi establiren el 1898 els caputxins.

Els banys d’Orito foren bastits al voltant de les deus d’aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent.