Arxiu d'etiquetes: Baix Vinalopó

Bassars, els

(Elx / Santa Pola, Baix Vinalopó)

Rodal, situat a ponent de la carretera d’Alacant a Múrcia, entre l’Altet i Santa Pola.

Elx (Baix Vinalopó)

Municipi i capital de la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià): 86 m alt, 326,07 km2, 228.647 hab (2014)

(ant: Elig, cast: Elche) Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta format per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera de Fondo, saladar d’Elx i albufera d’Elx). Cap a l’interior, la serra Negra i l’alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo.

POBLACIÓ I ECONOMIA.- L’evolució demogràfica s’ha mantingut ascendent ja des de començament del segle XVIII i s’ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L’altre gran  motor de l’economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s’hi afegeixen el turisme i l’estiueig.

LA CIUTAT.- El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l’esquerra del Vinalopó. Se’n destaquen, entre altres, l’alcàsser de la Senyoria i palau d’Altamira, la Calatorra, la Corredora, l’ermita de Sant Sebastià i l’església de Santa Maria (1673-1767), amb la portalada barroca i la capella de la Comunió, que és atribuïda a Jaume Bort i a on té lloc la representació del Misteri d’Elx. La ciutat s’expandí a partir del segle XVI i avui s’estén a banda i banda del Vinalopó, si bé se n’han respectat els palmerars. Ambdués ribes resten unides per diversos ponts, un dels quals fou el primer que es va construir a Europa de prehistòrics, hel·lenístics, ibèrics i romans. És centre d’àrea comercial. Aeroport a l’Altet.

HISTÒRIA.- L’antiga Hèlix o Ilici fou poblada pels ibers, i també pels grecs, que s’establiren en l’antic golf d’Elx, prop de l’actual Santa Pola. Formà part del domini cartaginès al segle III aC, fins a la conquesta romana. Els romans hi establiren (en temps d’August) una de les primeres colònies de la costa amb el nom de Colonia Iulia Ilici Augusta. En el període posterior bizantino-visigòtic hi fou establert un bisbat. Durant els primers temps de la dominació musulmana a la Península (segle VIII) pertanyé a l’estat autònom de Teodomir, i després de la disgregació del califat de Còrdova (segle XI) formà part dels regnes de taifes de Dénia i de Múrcia.

Jaume I la conquerí i la repoblà amb catalans (segle XIII). Després d’un període de domini castellà d’acord amb el tractat d’Almirra (1244), Jaume II el Just la reconquerí per al regne de València, on passà a pertànyer definitivament per la sentència de Torrellas (1304). Carles I hi féu un marquesat a nom del seu senyor, Gutiérrez Cárdenas. En la guerra de Successió fou partidària de l’arxiduc Carles III. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-40), fou ocupada un temps pel cabdill Domènec Forcadell. Amadeu I de Savoia la declarà ciutat el 1872.

Enllaç web: Ajuntament

Crevillent (Baix Vinalopó)

Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 104,55 km2, 130 m alt, 28.328 hab (2014)

(cast: Crevillente) Situat al peu de la serra de Crevillent, comprèn una plana al·luvial en el delta comú del Vinalopó i el Segura.

Gràcies a les sèquies d’Albatera hi és possible l’agricultura de regadiu: cítrics, hortalisses, cotó i cultius mediterranis. Hi té importància l’activitat industrial, en primer lloc la tèxtil, sobretot la dedicada a la fabricació de catifes (que ha substituït la tradicional de filats i de manufactura de l’espart i de l’espardenyeria) i la del calçat lleuger o vulcanitzat; hi ha tres polígons industrials. Àrea comercial d’Elx.

A causa d’aquest desenvolupament industrial, acusà un augment ràpid de població des del 1960. Hi ha un hàbitat troglodític (més de 1.000 coves) que prové del segle XVIII i aconseguí el màxim poblament al començament del segle XX.

La vila s’assenta a la ruptura de pendent de la serra; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, construïda en 1779-1829, el santuari de la Puríssima i el castell de Crevillent. La Setmana Santa gauderix d’una certa anomenada i hi ha diverses entitats de música coral.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Felip Neri i del Realenc i, prop de la vila, els barris de Sant Pasqual i de Sant Antoni de la Florida.

Baies, les

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, vora l’albufera d’Elx, de poblament disseminat, dividit en dos sectors, la Baia Alta i la Baia Baixa.

L’església de Sant Andreu ha esdevingut parroquial.

Atzavares, les -Baix Vinalopó-

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, situat a uns 3 km al sud-est de la ciutat.

Asprella

(Elx, Baix Vinalopó)

(o Asprilles) Rodal, situat a 6 km al sud-est de la ciutat.

Arenals del Sol, els

(Elx, Baix Vinalopó)

Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d’Aigua Amarga i el cap de Santa Pola.

Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d’una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda.

Altet, l’ -Baix Vinalopó-

(Elx, Baix Vinalopó)

Poble i rodal, a l’extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i d’Alacant. Hi radica l’aeroport d’Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.

La platja de l’Altet és de sorra fina, sense edificacions i de gran valor ecològic, per les seves dunes, en una de les quals s’han localitzat les restes d’una vil·la romana del s IdC.

Altamira, palau d’ -Elx-

(Elx, Baix Vinalopó)

Castell. Assentat vora el palmerar, al vessant del riu Vinalopó. Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior.

Pertanyé als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira.

Actualment està en perfecte estat de conservació i alberga el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.

Altabix

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, al nord del terme, entre el pantà d’Elx i la ciutat; és de poblament disseminat. És drenat pel Vinalopó.

A la part més propera a la ciutat hi ha el camp de l’Elx Club de Futbol.