Partida i rodal.
Massa forestal, constituïda per un conjunt d’horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d’Elx.
Amb més de 200.000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa.
La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat.
L’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Veure> la Dama d’Elx (bust femení ibèric).
(Elx, Baix Vinalopó, febrer 1965 – 1975)
Grup de pintors. Fou integrat en un principi per Antoni Coll, Sixt Marco (Sixto), Joan R. Garcia i Castejón i Albert Agulló. La seva primera exposició tingué lloc a la ciutat d’Alacant (1966) i des d’aleshores foren continues arreu de l’estat.
L’any 1969 fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac (Gascunya) i des de llavors s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO (exposicions de campanya popular).
Les seves temàtiques eren de tipus social, amb una denúncia del món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes. Posteriorment, i amb la marxa de Castejón (1971), els seus membres recorregueren diversos camins artístics.
Hi ha obres seves a diversos museus dels Països Catalans.
Veure> Misteri d’Elx (representació dramàtica anual).
(País Valencià)
Altre nom amb que és coneix la comarca del Baix Vinalopó.
(Elx, Baix Vinalopó, 28 agost 1922 – )
Entitat esportiva dedicada bàsicament a la pràctica del futbol. El seu estadi rep el nom d’Altabix.
El seu primer equip a jugat sovint a la primera divisió estatal.
Els jugadors vesteixen de blanc amb una franja horitzontal verda a la samarreta.
Grafia antiga de la ciutat d’Elx.
Rodal, uns 7,5 km al sud de la ciutat.
El 1952 hi fou establerta la parròquia de Sant Isidre.
Bust femení ibèric, de pedra calcària porosa local. Obra cabdal d’art ibèric. Trobada el 4 d’agost de 1897 en el pujol de l’Alcúdia d’Elx.
Actualment es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, després d’haver estat al Museu del Louvre durant molt de temps, fou retornada i conservada al Museu del Prado fins al 1971 en que fou traslladada a la ubicació actual.
De mides una mica superiors a les naturals i amb vestigis clars de policromia, representa el cap i bust d’una dona, d’ulls ametllats i llavis perfilats, coberta de joies i amb un complicat pentinat, recorda l’arcaisme grec oriental, del qual es diferència per la majestuosa seriositat.
De datació incerta (segles -IV, -III, -II), algunes teories asseguren que és una falsificació del segle XIX.
Dades dels Països Catalans 