Nom popular del conjunt dels dos municipis de Daia Nova i Daia Vella.
Daies, les *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Baix Segura
Cox *
Nom castellà del poble de Coix.
Costa Blanca -País Valencià-
(País Valencià)
Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.
Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.
Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.
Correnties
Caseria, a la zona d’horta a la dreta del Segura, dividida entre Correnties Altes i Correnties Baixes.
Cerver, cap -Baix Segura-
Promontori de la costa. Fins a mitjans segle XX pertangué al terme de Guardamar.
Cap-roig -Baix Segura-
(ant: Cabo Roig) Urbanització turística, al sud de la vila, damunt el promontori del cap Roig.
Xacarella (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 12,37 km2, 23 m alt, 1.947 hab (2014)
(cast: Jacarilla) Situat a la dreta del riu Segura, entre el riu i els contraforts de la serra de Cristo, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar.
Agricultura amb conreus de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) i de regadiu (hortalisses i cítrics), que aprofita l’aigua del riu i de pous. Indústria del moble. L’augment de la població ha anat lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu des del 1857, encara que als darrers anys l’augment és molt més petit.
El poble és situat a la dreta del Segura; l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem depenia de la parròquia de Bigastre.
Campoamor, devesa de -Baix Segura-
Devesa (2.000 ha de bosc), situada al sud de la vila, a la costa, a la vall baixa del riu Nacimiento.
Havia pertangut al poeta Ramon de Campoamor, que la rebé d’Isabel II de Borbó.
Entre el cap Roig i la punta de la Foradada, ha estat construïda una important urbanització sobre la platja.
Campaneta, la
Poble (21 m alt), situat a la zona d’horta de l’esquerra del riu Segura, al llarg de la sèquia d’Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d’Almisdrà i de Sant Salvador d’Oriola.
L’actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952.
Torrevella (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 71,4 km2, 10 m alt, 91.415 hab (2014)
(cast: Torrevieja) Situat al litoral mediterrani, a la zona de parla castellana del País Valencià, inclou les salines de Torrevella i de la Mata, que, explotades des del segle XVIII, són les més importants d’Europa: d’ençà que el 1928 un canal les enllaçà, formen una única explotació.
El port de Torrevella és aprofitat també per a activitats de pesca. Els conreus ocupen una extensió reduïda i la seva influència dins l’economia local és molt minsa: ametllers, vinya, cereals, cítrics i hortalisses. Torrevella és un gran centre turístic, amb molts apartaments a la costa i urbanitzacions, a més d’una nombrosa oferta hotelera. Depèn de les àrees comercials d’Elx i d’Alacant. Notable ascens demogràfic.
La ciutat és al sud del promontori del cap Cerver; va ésser reconstruïda després del fort terratrèmol del 21 de març de 1829 amb cases d’una sola planta; l’església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887; obtingué el títol de ciutat el 1926.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 