(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)
Església i caseria, a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.
Església pre-romànica, al nord-est del poble, a la vora dreta del Llobregat.
Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del segle X.
Antic priorat benedictí, situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’oest de la població.
Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V de Borbó (1713).
A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís (refeta al pas del segle XII al XIII). Des del segle XV hi hagué només prior, sense comunitat.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri residencial, obrer i perifèric, promogut per l’Obra Sindical del Hogar dins el pla d’absorció del barraquisme de Barcelona.
Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d’habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció: l’OSH ha esmenat els principals defectes de l’edificació, després de continuades protestes populars.
La proximitat a l’aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties.
(Catalunya, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, formada després de la segregació del castell de Sant Boi de la baronia d’Eramprunyà.
Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez.
El succeïren els seus fills Joan de Cardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d’Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasol, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, en una de les principals vies de comunicació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.
Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI. El peatge era cobrat pel municipi barceloní; el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial.
Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel port, i esdevingué d’interès únicament local. Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
(o Sant Bartomeu d’Olorda) Llogaret (156 m alt), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al segle XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al segle XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al segle XVI; però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi.
L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del segle XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939.
(o de Collbató) Cova natural, situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat. És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica.
Coneguda des del segle XVI, fou visitada ja a la fi del segle XVIII, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan segle XIX. El 1930 fou inaugurat un sistema d’il·luminació creat per l’enginyer Carles Buïgas.
Després de la guerra civil estigué abandonada durant molts anys. El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres: s’ha millorat el recorregut, la il·luminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels col·leccionistes.
Prop seu hi ha altres cavitats menys importants, com la cova Freda, de 150 m de recorregut.
(Viladecans, Baix Llobregat)
Santuari (la Mare de Déu de Sales), al nord-est del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa.
El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès. Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació (1147) al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral. Depengué fins al 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat.
Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una vil·la romana del segle I.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Llobregat.
Dades dels Països Catalans 