Arxiu d'etiquetes: Baix Empordà

Sant Miquel de Cruïlles

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Poble, dins l’antic terme de Cruïlles, aturonat, centrat en l’antic monestir de Sant Miquel de Cruilles, important priorat benedictí.

Es fundà en una església dedicada a Sant Miquel, existent des del 904, que els senyors locals Gilabert (I) i Jofre (I) de Cruïlles dotaren entre els anys 1031 i 1057. El 1057 ja hi havia monjos, i els seus fundadors l’uniren al monestir italià de San Michele de la Chiusa (Torí).

La llista dels seus priors coneguts comença amb Bernat Amat el 1094 i es clou amb Jeroni Ferrer de Sitjar (1580-1608). Al segle XIV tenia cinc monjos i dos preveres beneficiats.

Des del 1144 hi estava sotmesa l’església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles i el petit priorat de Sant Genís de Rocafort, prop de Martorell. El 1592 el papa Climent VIII l’uní a Sant Pere de Galligants, quan ja no tenia comunitat (només el prior i un sacerdot).

En resta l’església romànica (segle XI), d’una nau amb transsepte, tres absis i cúpula a la intersecció de la nau amb el creuer. La nau central fou escapçada al principi del segle XVI per l’esfondrament d’una part de la volta.

A la banda de migdia té restes d’una galeria o petit claustret (amb un sarcòfag del 1348), que unia l’església a la casa pairal, refeta aquesta, en bona part, entre els anys 1570 i 1576.

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,23 km2, 4 m alt, 21.721 hab (2017)

0baix_empordaSituat al litoral (puntes del Molar i de Llevant, entre les quals s’estén la badia de Sant Feliu, amb el port i la població), a la dreta del Ridaura, a l’extrem sud de la comarca. Boscos d’alzines sureres i pins.

Agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (cereals i vinya). Les principals activitats de la població es deriven de la indústria de taps de suro. També cal esmentar la indústria tèxtil, l’alimentària, la metal·lúrgica i la de la construcció. L’activitat portuària és relacionada amb la indústria surera, i la principal funció és la del tràfic comercial (de suro i dels seus derivats, en gran part). També cal destacar l’activitat de pesca. Las activitats tradicionals, però, han estat superades pel nou recurs del turisme, amb noves edificacions, instal·lacions, etc, així com una important indústria hotelera. Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

La ciutat ha crescut en forma concèntrica al voltant del nucli vell, on destaquen, entre altres edificis, l’antic monestir benedictí de Sant Feliu, monument històrico-artístic, amb l’església parroquial i el Museu Municipal d’Arqueologia.

El municipi comprèn els veïnats de Sant Amanç, Sant Pol i les Comes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques – Turisme

Sant Elm -Baix Empordà-

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Santuari, situat a l’antic puig Castellar o puig de Sant Elm (98 m), promontori que tanca el port de Sant Feliu i domina pel sud la vila. A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm.

El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia. Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita (on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap) i un castell de planta quadrada amb torres als angles. Era regit per un governador. Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696.

L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants. Tenia un notable altar barroc. Restaurada el 1929, fou destruïda el 1936 i refeta novament a partir del 1943.

Des del 1955 hom renovà per la festa del sant la tradicional processó marítima. Al voltant del lloc hi ha una urbanització residencial.

Rupià (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 5,29 km2, 66 m alt, 264 hab (2017)

0baix_empordaSituat al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres, a la plana regada pel Ter i el Daró. La zona no conreada és ocupada per garriga i boscs de pins i alzines.

Els principals conreus són de secà: cereals, moresc i farratges. La ramaderia (bovina i porcina) hi té certa importància. Hi ha pedreres de roques basàltiques. Pertany a l’àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és a la dreta de la riera Nova, afluent del Daró; és d’aspecte medieval, amb restes de les muralles (declarat conjunt històrico-artístic); església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista (esmentada ja el 1139); el castell de Rupià és esmentat el 1268; la casa palau del bisbe de Girona, gòtica, estatja la casa del comú.

El municipi comprèn els veïnats de Sobrevila i del Candell i altres nuclis de població disseminada.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Regencós (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 6,27 km2, 78 m alt, 279 hab (2017)

0baix_empordaSituat al corredor de Palafrugell, accidentat pels vessants occidentals del massís de Begur, al sector oriental, pels quals s’estenen els boscs de pins i d’alzines, a l’est de la Bisbal d’Empordà. Drena el terme la riera de Saltseugues.

Al sector pla es localitzen els conreus de secà, la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro; la vinya i l’olivera estan en regressió. Hi ha ramaderia (bovina i porcina). S’hi fabriquen materials per a la construcció (té tradició la fabricació de rajoles). Àrea comercial de Palafrugell. Població en descens.

El poble és prop del límit amb Pals; església parroquial de Sant Vicenç (segle XIX); dues torres de defensa.

El municipi comprèn també el veïnat de Puigcalent i el barri nou de l’Arrabassada.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Púbol

(la Pera, Baix Empordà)

Poble, al sud-est del cap del municipi. El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona. A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers; continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong. Esdevingué centre de la baronia de Púbol.

Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor; el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere (l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial) el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell, única peça documentada de l’artista, gràcies a la qual hom el pogué identificar amb el mestre de Sant Jordi; el retaule es conservà fins el 1936 in situ i actualment és al Museu Diocesà de Girona.

L’edifici del castell és, com l’església, un edifici bastit en l’època gòtica. L’any 1970 fou adquirit per Salvador Dalí; hom hi ha fet una moderada restauració, ha estat decorat amb elements creats pel mateix pintor i actualment s’ha convertit en museu de la Fundació Gala-Dalí.

Pera, la (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,54 km2, 93 m alt, 457 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès.

S’hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d’embotits) i una bòbila (rajoles). Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l’església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l’aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí).

Enllaços web:  Ajuntament Estadístiques

Parlavà (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 6,18 km2, 40 m alt, 394 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la plana d’inundació dels rius Ter i de Daró, riu aquest darrer que travessa el terme de sud a nord al sector oriental, al nord de la Bisbal d’Empordà. El territori és ondulat per alguns turons.

La base econòmica és l’agricultura, i els conreus que hi predominen són els de la trilogia de secà: blat, alfals i blat de moro, amb intercalacions d’arbres fruiters. La ramaderia és important (bestiar boví, porcí i aviram) i la indústria d’activitats derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és al peu d’un turó; l’església parroquial de Sant Feliu, és de base romànica i posteriorment reformada (la façana i les capelles laterals). El lloc és esmentat ja el 1019.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fonolleres i els veïnats de la Rutlla i de Matabou.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Pals (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 25,83 km2, 55 m alt, 2.469 hab (2017)

0baix_empordaSituat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l’extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d’Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament.

El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l’arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l’economia i ha beneficiat a d’altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d’ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l’antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l’homenatge, dita Torre de les Hores.

Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Palau-sator (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,39 km2, 20 m alt, 285 hab (2017)

0baix_empordaSituat en un territori pla, al centre de la comarca, a la dreta del Daró, prop de la costa. És drenat per la riera Grossa i accidentat al sud per les Gavarres.

Conreus de regadiu gràcies a diverses sèquies i pous: cereals, hortalisses i farratges; i també de secà: cereals, vinya i olivera. El bestiar boví, porcí i l’aviram hi tenen importància. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble estigué emmurallat i conserva el notable portal gòtic dit la Torre de les Hores, així com restes de muralles i defenses; l’església parroquial romànica de Sant Pere (segles XII-XIII) era l’església de l’antic castell de Palau-sator.

El terme comprèn, a més, els pobles de Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada i el veïnat de Pantaleu. Hi ha vestigis arqueològics i d’època romana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques