Veïnat, situat a un quilòmetre al nord-oest de la vila.
Fins al segle XVII hom hi celebrava un important mercat.
Anyells
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Baix Empordà
Aiguafreda, cala d’ -Baix Empordà-
Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna.
Prop de la platja s’agrupa un petit nucli turístic.
Vulpellac
(Forallac, Baix Empordà)
Poble (51 m alt) i antic municipi, situat a l’esquerra de la riera de Fonteta, centrat per l’antic castell de Vulpellac, gran palau senyorial gòtic-renaixentista, restaurat modernament; adossada al castell hi ha l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’estil gòtic-tardà.
El 1976 li foren annexats els municipis de Fonteta i Peratallada, i el nou terme municipal rebé el nom de Forallac.
Vila-romà *
(o Vilarromà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palamós.
Vila-romà
(Palamós, Baix Empordà)
Antic castell i parròquia (Santa Eugènia de Vila-romà), situats al sector muntanyós del nord-oest del terme (darrers contraforts de les Gavarres). Les restes del castell s’aixequen aturonades damunt el santuari de Bell-lloc.
El lloc de Vila-romà és esmentat ja el 1161, i el castell no apareix fins al segle XIII, que fou propietat de la mitra de Girona (fou destruït el 1812 pels francesos).
La parròquia de Santa Eugènia (que hom situa a l’actual capella de la Pietat) fou traslladada els primers anys del segle XVI a l’església de Sant Joan de Palamós, nom que acabà adoptant el municipi a que donà lloc, i que formà part de la batllia i després comtat de Palamós.
Verges, baronia de
(Baix Empordà, segle XV – segle XVI)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Verges i que comprenia també Bellcaire i la Tallada d’Empordà, que pertangué des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d’aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori.
Passà als Cardona, i el 1587 fou incorporada a la corona.
Vallvanera, monestir de
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Antic priorat (324 m alt) de monges benedictines. Situat a la muntanya de Vallvanera, a 3 km de la població, al nord.
La seva història és molt confusa i desconeguda; hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia el segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653.
El culte passà després a la capella de Sant Cugat del Far, situada prop de l’antic Vallvanera, on es venerà fins al 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera.
Valldevià
(Vilopriu, Baix Empordà)
Poble, al nord del terme, al sector de turons que separen les conques del Ter i del Fluvià (serra de Valldevià, 168 m alt). L’església de Sant Mateu és sufragània de la de Vilopriu.
Hi ha un edifici fortificat del segle XV. El lloc formà part del terme del castell i després de la batllia reial de Verges.
Ullastret, ciutat ibèrica d’
(Ullastret, Baix Empordà)
Poblat o ciutat pre-romana, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l’illa d’En Reixac. És el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets. El jaciment constitueix una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Cal destacar que el complex és excepcional, tant per les dimensions com per l’estat de conservació, i la informació que ha proporcionat sobre les formes de vida dels ibers ha estat fonamental en el coneixement d’aquesta antiga cultura. S’hi conserven les restes de la muralla de carreus i torres quadrangulars. Hi han estat trobades importants restes de ceràmica ibèrica i hel·lenística (s IV aC).
El 2012, la Generalitat inicià el procediment per a declarar-ne la zona Bé cultural d’interès nacional.
Enllaç web: Ullastret
Tuna, sa
(Begur, Baix Empordà)
Barri marítim, situat a cala sa Tuna, al sud de la cala d’Aiguafreda i tancada al sud per la punta de Plom.
Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets.
Dades dels Països Catalans 