Poble, prop de la sèquia que rega la plana estesa a l’esquerra del Cinca, vora el terme de Vilella de Cinca.
És format per un nucli principal (Miralsot de Baix), que concentra la major part de la població, i el petit nucli de Miralsot de Dalt.
Caseria i partida de regadiu (pla de Llitera), situada a l’extrem sud-oriental del terme, al sector regat pel canal d’Aragó i Catalunya, als altiplans de l’esquerra del Cinca.
Barri, a la vora esquerra del Cinca, al nord de la ciutat.
Especialitzat antigament en la recollida de fusta que baixava pel Cinca, s’ha convertit en un barri industrial (ceràmica).
(Vilella de Cinca, Baix Cinca)
Despoblat, a la dreta del Cinca, aigua avall del poble.
Se’n conserva l’església de Sant Valeri, romànica, del començament del segle XIII.
(Segrià / Llitera / Baix Cinca)
Veure> la Sardera (alineació de planells).
Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 16,53 km2, 125 m alt, 461 hab (2014)
(cast: Velilla de Cinca) Situat a la dreta del Cinca, accidentat a l’oest per l’altiplà dels Monegres, al nord-oest de la comarca. Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farígola.
Hi predominen els conreus de regadiu (cereals -blat, ordi-, hortalisses, farratge i fruiters), que aprofiten les aigües de sèquies i de l’assut de Vilella, sobre els de secà (cereals -blat, ordi, civada-, ametllers, vinya i oliveres). La ramaderia consisteix en bestiar oví, porcí i boví; hi ha avicultura. Posseeix jaciments de lignit. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.
El poble és al límit del regadiu i el secà, a 1 km del Cinca; de l’església parroquial de Sant Llorenç depèn l’església de Sant Valeri, del despoblat de Daimús.
Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 56,77 km2, 109 m alt, 1.205 hab (2014)
(cast: Torrente de Cinca) Situat a la dreta del Cinca, a l’est de la comarca, al límit amb el Segrià.
Agricultura amb conreus de regadiu al llarg del riu (pomes, peres), però predominen els de secà (blat, ordi). Ramaderia i avicultura. Mines de lignit (de baixa qualitat) sense explotar; el 1950 s’hi extragueren prop de 230.000 tones d’aquest mineral. Àrea comercial de Lleida.
El poble, d’origen àrab, és a la dreta del Cinca; restes de l’antic castell de Torrent; l’església parroquial és dedicada a Santa Magdalena.
El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca.
El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes, comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria.
Partida i grup de masos, als plans de Buriat, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegros.
Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 92,58 km2, 155 m alt, 1.852 hab (2015)
(cast: Zaidín) Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Llitera, a l’esquerra del Cinca.
L’economia és basa en el sector primari; l’agricultura és fonamentalment de regadiu, gràcies a l’existència del canal de Saidí. Els conreus més extensos són els de cereals (blat, moresc, ordi), seguits dels de farratges, oliveres i fruiters (ametllers, fonamentalment). Ramaderia de llana i bovina, avicultura. Àrea comercial de Lleida.
La vila és prop de la riba esquerra del Cinca. L’església parroquial (Sant Joan Baptista) i la casa de la vila, estigueren fortificades. Al nord de la població, s’aixequen les restes de l’antic castell de Saidí, d’origen islàmic.
Dades dels Països Catalans 