Comarca de la Franja de Ponent: 1.419,60 km², 24.828 hab (2012), capital: Fraga

Esta format per 5 municipis: Fraga – Mequinensa – Saidí – Torrent de Cinca – Vilella de Cinca

GEOGRAFIA FÍSICA.- Constituïda pels municipis riberencs de l’últim sector de la conca del riu Cinca i pel sector comú amb el riu Segre, fins a l’aiguabarreig amb l’Ebre. El relleu és gairebé horitzontal, com correspon a les terres centrals de la depressió de l’Ebre, només alterat per l’erosió fluvial, que ha originat un seguit de plataformes graonades, interromput per les valls, sovint molt encaixades.

El clima hi és continental amb precipitacions escasses (300-500 mm), amb tendència a l’aridesa i oscil·lacions tèrmiques fortes, tant diàries com anuals.

La vegetació es limita als erms, de romaní i d’espart, amb petit boscos de pi blanc esclarissat, al sector més meridional. Un dels trets característics de la comarca són les basses (pantà de Mequinensa) que recullen i regulen les aigües procedents del Segre i de l’Ebre.

POBLACIÓ.- La població de la comarca s’ha mantingut constant al llarg del segle XX; d’altra banda, ha experimentat molts alts i baixos lligats a l’explotació del lignit. El poblament es concentra en pobles grans, i la densitat de població comarcal és molt feble. L’estructura de la població és molt envellida.

ECONOMIA.- Els recursos econòmics de la comarca són bàsicament agraris i el desenvolupament del regadiu ha aconseguit de millorar-hi les condicions de vida i ha aturat, en part, l’emigració. S’hi conreen cereals, farratges i fruiters a les terres regades, i ametllers, figueres i vinya a les de secà. La ramaderia té poca importància, malgrat l’expansió del bestiar porcí i de l’aviram. La mineria, que compta amb jaciments de lignit, parcialment negats en l’actualitat, només fou rendible en temps de trasbals internacional, especialment els anys 1914-18 i 1939-42, encara que es mantenen algunes explotacions. Hi ha algunes indústries a Fraga (metal·lúrgiques, alimentàries, de la fusta) i a Mequinensa, on, un cop acabades les obres dels embassaments, s’hi han instal·lat algunes indústries tèxtils per tal de suplir les activitats mineres i de la construcció.

Les comunicacions són articulades entorn de l’eix Barcelona-Madrid, cosa que ha originat a Fraga un focus d’instal·lacions hoteleres i de serveis.

HISTÒRIA.- A partir del segle XI el Baix Cinca fou inclòs a la taifa de Lleida, i després de la conquesta s’incorporà al bisbat de Lleida. Essent el Cinca la frontera entre Catalunya i Aragó, les terres de la dreta del riu foren considerades aragoneses, mentre que Fraga es mantingué a Catalunya fins a final del segle XV.