(Aguilar de Boixadors, Bages)
(o Puigfarners) Antic castell i parròquia (Sant Julià) i posteriorment quadra, situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.
El lloc és esmentat ja el 1021; la parròquia esdevingué sufragània de la de Castellar el segle XV i desaparegué el XVIII.
Del castell quasi no en queda rastre; hi resta una masia.
(Santa Maria d’Oló, Bages)
Antiga església (Sant Martí) i lloc, sufragània de la de Sant Feliuet de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del segle XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres (sobretot l’absis romànic) aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet.
(Balsareny, Bages)
Masia i antic lloc, al sector oriental del terme, a l’esquerra del Llobregat.
L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny (11 cases el 1685); fou renovada el segle XVIII.
(Manresa, Bages)
Partida, al nord-oest de la ciutat, centrada pel turó testimoni del mateix nom (85 m damunt i a l’esquerra del Cardener), vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna pre-glaciar.
El topònim surt documentat des del segle XIII.
Colònia d’estiueig, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat.
Fins a mitjans del segle XX fou un establiment amb hotel i zona d’estiueig de gent acabalada, fins que va tancar al començament dels 1990.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
Caseria, situat a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes.
Vora l’antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent de Llobregat i Navarcles (i, a 200 m, encara dels d’Artés i Calders).
(Manresa, Bages)
Barri industrial, a la dreta del Cardener, aigua avall del pont Vell, al lloc d’uns antics molins fariners i drapers convertits en fàbrica de pólvora el 1540.
La propietat d’aquesta indústria passà dels consellers de la ciutat a particulars i, des del 1789, a l’estat.
Suprimida el 1865, la substituí una fàbrica de filats i teixits de cotó.
(Manresa, Bages, 1904 – juliol 1937)
Diari català. El més important dels publicats a Manresa.
Defensà la política de la Lliga i presenta una acurada col·laboració literària.
Propietat, de primer, de Leonci Soler i March, des del 1920 passà a mans de Josep Coll i Roca, alcalde de la ciutat.
(Bages / Berguedà / Solsonès)
Riu pre-pirinenc, afluent esquerrà del Cardener.
Neix a la serra d’Ensija, al Berguedà, amb el nom d’Aigua de Llinars. Passat el congost de Graudescales, forma la vall d’Ora, i, pel Solsonès, entra al Bages, on desguassa aigua amunt de Cardona.
Té un cabal de 1 m3/s.
(Bages)
(o Ridor, o Riudor) Afluent dretà del Llobregat.
Neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages.
Dades dels Països Catalans 