(Andratx, Mallorca, 1840 – 1912)
Autor teatral. De filiació federalista.
Publicà sainets amb el pseudònim d’Un pagès d’Andratx: És sereno des bàrrio, Es sogre a sa nora, Revolució d’un poble, Sa venguda del rei, Sa venguda des moros, etc.
(València, 11 desembre 1882 – 14 novembre 1960)
Autor teatral. Començà la seva carrera com a actor. El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment peces d’un acte.
Les més conegudes foren Terres maleïdes (1911), adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquits de tenda (1923), Més allà de la llei (1927), Rialles del voler (1928), localitzada durant les Germanies, La pesca de la ballena (1926), Cels de novençà, Per la fam d’heretar, Una ajuda, Voleu llum?, etc.
Destacà també com a autor de llibrets de falla (més de 60) i de miracles de Sant Vicent.
(Palma de Mallorca, 29 maig 1828 – 13 maig 1906)
Advocat, polític i autor dramàtic. President de l’Ateneu Balear el 1868. Secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears per l’octubre de 1868. Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso (1868-73), adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla.
Fou diputat a les corts constituents del 1869. Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893.
Conreà el drama romàntic, de tipus històric, en castellà. Estrenà a Madrid el 1859 La campana de la Almudaina, que obtingué un èxit extraordinari i que Frederic Soler parodià a L’Esquella de la Torratxa (1864). Publicà també La espada y el laúd (1865) i Don Pedro del Puñalet (1901).
(Alzira, Ribera Alta, 11 agost 1834 – València, 17 agost 1897)
Autor teatral. Germà d’Antoni Palanca i Hueso.
Publicà teatre en castellà, de caire romàntic, i alguna obra en català, com València en 1873 (estrenada el 1876), Decrets de la Providència i Lo guardià de Caputxins (estrenades durant la temporada 1878-79), Ortigues i rosselles i Tres roses en un pomell (1871). Cal destacar el seu aplec Romancero valenciano.
Fou el pare de Francesc Palanca i Labayla.
(València, 1827 – 1881)
Autor teatral. Estrenà, a partir del 1871, una gran quantitat d’obres en català, algunes de les quals foren impreses.
Cal destacar Guerra en pau, Un aprenent de llatí, Un clavari escaldat, Dimarts 13, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort, entre altres.
(València, 1846 – 21 juliol 1902)
Autor teatral. Residí molt de temps a Madrid, on aconseguí èxits amb revistes de sàtira política (Los bandos de Villafrita, Las grandes figuras, Pan de Viena, Los monigotes del chico, etc).
De retorn a València, escriví en català De València la cel, Cosetes de la terreta, Plorant i rient (en col·laboració amb Maximilià Thous).
(Quart de Poblet, Horta, 23 desembre 1899 – València, 14 agost 1971)
Autor teatral. Col·laborador i redactor de diversos periòdics locals.
Per al teatre escriví sainets i comèdies: L’estudianta segle XX, Cristo del poble!, Bandera de pau, El tio Estraperlo, En la festa de les falles i altres. Publicà també un recull de versos, Rapsòdia lírica (1961).
(el Cabanyal, València, 24 abril 1864 – València, 7 gener 1947)
Novel·lista i autor teatral. Influït per la Renaixença i el naturalisme, col·laborà en diverses publicacions: “La Degolla” (1890), “El Cuento del Dumenche” (1908), “La traca nova” (1909), “Anunciador Valencià” (1912), “Pensat i Fet” (1912), etc. Amb Vicent Miguel i Carceller crearen la revista “El cuento valencià”.
Entre les seves obres hi ha: Cadireta d’or (1908), La borda (1911), La primera flor (1912), etc.
En el camp de la música féu de crític a “El Mercantil Valenciano” i compongué sarsueles, peces per a piano, cançons, etc.
(València, 6 gener 1845 – 6 gener 1914)
Autor teatral. Estudià lleis a València. Fou un dels fundadors de la societat La Antorcha (1869) que, més tard, esdevingué l’Ateneu Científic i Literari.
Fundà el “Diario Mercantil” de València (1870), on hi col·laborà especialment amb poesies, que escrivia en castellà i apareixen sota l’epígraf de Notas de mi vida.
També escriví sarsueles i obres teatrals, com Ni rei, ni cavall, ni sota, Els microbis, Bous de cartó i Por ir al baile, totes de 1884.
(València, 1 gener 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 31 octubre 1973)
Autor teatral. Estrenà a València, durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades.
Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris (1921), El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vosté la burra, amic, Encara queda sol en la torreta (1931), El malcarat (1931) i L’ambient (1932), entre altres.
S’exilià el 1939.
Dades dels Països Catalans 