Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Valencià Franquesa i Regàs, Tomàs de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà d’Antoni. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant l’infructuós setge establert per Felip V el 1706. Fou visitador de la Generalitat, càrrec que el convertia en jutge de les apel·lacions formulades pels funcionaris de la institució.

El 1713 participà a les deliberacions del Braç Militar a la Junta de Braços. Tot i no estar a favor de la resistència (com el seu germà), acceptà la decisió final, i figurà immediatament com a capità de la Coronela, al front de la companyia d’Hortolans del Portal Nou. Pel novembre de 1713 figurava entre els aristòcrates que ingressaven al Consell de Cent.

L’1 d’agost de 1714 resultà malferit per una granada enemiga quan es trobava de servei en la defensa de la ciutat.

Valencià Franquesa i Regàs, Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Cavaller. Germà de Tomàs. El 1700, arran de l’agonia de Carles II i del lliurament de poders totals al cardenal Portocarrero, fou un dels representants del Consell de Cent per a la comissió que deliberà sobre la validesa d’aquells poders.

En 1709-10 era Conseller en Cap de Barcelona, en plena guerra de Successió. Assistí pel Braç Militar a la Junta de Braços de 1713, on es decidí la resistència contra Felip V, on fou partidari de la submissió.

Sembla que de moment s’absentà de Barcelona i que fou demanada la confiscació dels seus béns. En tot cas, i mogut potser per l’exemple del seu germà, reaparegué més tard a la capital assetjada.

L’11 de setembre de 1714 s’incorporà al contraatac que fou llançat per la part de Sant Pere i el Portal Nou, secundant la iniciativa d’alguns antics Consellers en Cap d’acompanyar a Rafael Casanova. Morí en la lluita.

Vadell i Besturs, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Des del 1706 pertanyia a la Junta del Port Franc.

Com a membre del Braç Militar prengué part a la Junta de Braços de 1713, en què fou decidida la resistència contra Felip V. També pertanyia al Consell de Cent, on restà després de les eleccions municipals del mateix any.

Fou membre del govern provisional català. El 20 de juliol de 1714 era elegit membre de la junta civil assessora del mariscal Villarroel, cap militar de la defensa.

Després de la capitulació els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Tristany, Bonaventura de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Probablement nebot de Bonaventura Tristany-Bofill i Benac.

Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou capità del regiment de la Diputació.

Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14. El 13 de juliol de 1714, durant l’atac català a la primera paral·lela dels atrinxeraments d’aproximació a la plaça, resultà malferit.

Torres i Eiximeno, Josep Vicent

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 1663 – Viena, Àustria, 13 maig 1733)

Cavaller i militar. Fou gran defensor de la causa de Carles d’Àustria. Rebé el nomenament de secretari per València al Consell d’Aragó. El 1707 s’establí a Barcelona.

El 1713 fou signant del document pel qual els valencians que vivien a Barcelona s’oferien a defensar la ciutat contra Felip V, els quals constituïren el nou regiment d’infanteria regular de la Mare de Déu dels Desemparats, i en fou elegit coronel. Fou una de les gran figures de la defensa de Barcelona durant el setge franco-espanyol.

El 25 d’agost de 1713 reforçà el convent de Santa Madrona i contraatacà sobre les avançades enemigues. El 19 d’octubre prengué part al contraatac i gran combat subsegüent pel sector de Can Navarro. Assistí als principals consells de guerra de la defensa.

Pel maig de 1714 actuà repetidament en la bateria de la Creu de Sant Francesc. El 14 d’agost lluità als contraatacs per l’exterior del baluard de Santa Clara i després esclafà per sorpresa les forces enemigues que es mantenien pel vall al peu de la bretxa, acció en la qual resultà malferit i no pogué participar a la batalla final de l’11 de setembre de 1714.

Després de la capitulació de la ciutat, fou detingut i empresonat amb engany. De primer el conduïren a Alacant i després, a peu, fins al castell de Pamplona (27 novembre 1714). El 1719 fou traslladat a l’alcàsser de Segòvia.

Restà lliure el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi.

Torres i de Bages, Ignasi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Combaté a la guerra de Successió i es destacà especialment durant la lluita contra Felip V (1713-14). Fou aleshores capità del regiment de cavalleria de la Fe.

Sortí de Barcelona amb l’expedició del diputat militar Berenguer. L’11 d’agost de 1713 manà les sis companyies de genets que obtingueren el triomf de Caldes d’Estrac sobre la cavalleria francesa.

El 5 d’octubre de 1713 es trobà aïllat a Alella, però aconseguí d’arribar a Cardona travessant terreny enemic. Participà activament a la lluita exterior dirigida per Antoni Desvalls.

Pel maig de 1714 entrà a Barcelona duent les conclusions del consell de guerra de les forces exteriors celebrat a Olesa de Montserrat.

Torres, Segimon

Deixa un comentari

(Torà de Riubregós, Segarra, segle XVII – França ?, segle XVIII)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, al front d’una partida pròpia. Assolí el grau de coronel.

El 1713 es negà a llicenciar els seus homes i es mantingué sobre les armes a disposició de les autoritats catalanes. Pel novembre de 1713 era a Cardona, on ajudà a rebutjar els atacs enemics.

Participà a la lluita comarcal de 1713-14, a les ordres d’Antoni Desvalls. Els dies 13 i 14 d’agost de 1714 fou figura destacada al doble combat de Talamanca-Sant Llorenç Savall.

Pel setembre de 1714 s’acollí a la capitulació de Cardona. Infringint els pactes d’aquesta capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

El 1718, quan esclatà la guerra entre Espanya i França, anà al Rosselló per posar-se al servei dels francesos. Manà un regiment de fusellers catalans format entre els 10.000 voluntaris que adoptaren la mateixa actitud. Per dues vegades escriví al famós guerriller Carrasclet perquè es decidís a combatre acceptant ajut de França.

El 1720, finida la guerra, els francesos frustraren els seus desigs d’escapar, amb altres oficials, per anar a servir l’Imperi austríac.

Torrelles, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Figurà entre els qui dissentiren públicament de la conducta de Felip V a les Corts de Barcelona de 1701-02.

El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei Velasco. S’uní al camp de Carles d’Àustria establert davant de Barcelona. Rebé tot seguit el grau de capità de la Reial Guàrdia de l’Alabarders.

Tomeu, Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1713 fou nomenat sergent major del nou regiment de Sant Narcís. Ascendí a tinent coronel per mèrits de guerra. El 19 de juny de 1714 fou l’encarregat de negociar un bescanvi de presoners amb l’almirall Ducasse, cap de la flota de bloqueig.

El 14 d’agost passà a la defensa del baluard de Santa Clara; dirigí molt bé i amb coratge l’ala dreta del contraatac que expulsà els borbònics del baluard.

L’11 de setembre de 1714 manava un contingent de reserva posat al convent de Sant Agustí; més tard, dirigí el contraatac per alliberar els encerclats per l’enemic al baluard pròxim al Portal Nou, i aconseguí que gran part de la guarnició pogués sortir-ne en retirada. Morí en aquesta acció.

El seu nom és citat sovint sota la formula Toneu.

Tomàs i Costa, Llorenç

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1664 – Viena, Àustria, 23 novembre 1738)

Eclesiàstic i jurisconsult. Actuà de vicari general de la diòcesi de Vic. El 1705, essent rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, fou un dels organitzadors de la revolta antiborbònica que esclatà a la comarca d’Osona.

El 1706 Carles d’Àustria el nomenà canceller de la nova audiència de Barcelona. El 1710 fou segrestador de les temporalitats de l’arquebisbe de Tarragona.

Caiguda Barcelona (1714), fou desterrat pel decret de Berwick, i s’instal·là a Roma, on reunia sovint tot d’eclesiàstics catalans exiliats.

Ocupà una plaça al Consell de Santa Clara, de Nàpols. El 1731 esdevingué comissari general del tribunal de croada que existia a Sicília, aleshores territori imperial.