Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Montserrat, Miquel de

(Catalunya, segle XVII – Itàlia, segle XVIII)

Militar. Destacà a la resistència catalana durant  la Guerra de Successió, com a capità del regiment de cavalleria de la Fe.

De l’agost a l’octubre de 1713 participà en l’expedició del diputat militar Berenguer, on manava una companyia en el victoriós combat de Caldes d’Estrac (11 agost 1713). El 5 d’octubre restà aïllat a Alella amb el gros de l’expedició i dos dies després aconseguia d’entrar a Barcelona, combatent i amb un grup de companys.

Després de la capitulació de la ciutat, obtingué un passaport i s’anà a Mallorca. Quan l’illa caigué el poder dels borbònics (1715), aquests li prohibiren la tornada al Principat i l’expulsaren de les Balears.

S’exilià a Itàlia.

Montnegre, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles, a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular.

Monnar, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era doctor en medicina. Pertanyia al Consell de Cent i el 1708 fou nomenat ciutadà honrat.

Membre del govern provisional català en 1713-14. Per haver estat elegit obrer o prohom antic, ell fou qui prengué el jurament de Rafael Casanova quan assumí el càrrec de Conseller en Cap, el 13 de desembre de 1713.

Participà a les principals reunions del govern, com la celebrada sota les voltes de Sant Antoni a la tarda de l’11 de setembre de 1714, poc abans de la capitulació.

Després d’aquesta, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Monjo i Corbera, Feliu Nicolau de

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)

Militar.

Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III.

Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714.

En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena.

Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas….

Monfar i Sorts, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)

Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent.

El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d’Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona.

Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació.

Morí a la primera fase de la batalla del baluard de Santa Clara.

Moner i Miret, Francesc de

(Barcelona, 1677 – Isona, Pallars Jussà, 1730)

Cavaller.

El 1706 defensà Barcelona, assetjada per Felip V. Participà en la presa de Benavarri (1707).

El rei-arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Nevà (1711).

El 1714 lluità en la defensa del setge de Barcelona.

Molins, Jaume -militar, s. XVIII-

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cap de voluntaris a la guerra de Successió.

En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal.

El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l’envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital.

Pel setembre de 1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona.

Per escapar de la temuda repressió determinà d’entrar a l’exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de poc i els seus béns foren confiscats.

Moliner i Rau, Manuel

(Olot, Garrotxa, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)

Militar. Més conegut al seu temps pel segon cognom.

Se sumà el 1705 a l’alçament de la zona de Vic a favor de Carles d’Àustria.

Després de participar activament i eficaçment tot al llarg d’aquests anys (1705-14) en la guerra contra Felip V, fou mort per una granada de canó.

Moga, Ramon

(Vall d’Aran, segle XVII – Barcelona, 3 agost 1715)

Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca.

Prengué les armes contra les tropes de Felip V; s’alçà a la Vall d’Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat.

Fou secretari del general Moragues i de Francesc Monner, i capità del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.

El febrer de 1714 aixecà gent a l’Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l’obligaren a retirar-se.

S’amagà, fins que descobert, fou degradat i executat.

Mitjans, Francesc *

Veure> Francesc Bosquets i Mitjans  (cap militar austriacista català, segle XVIII).