Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Parrella, Fortunat de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. Intervingué a les Corts de 1701-02, on fou un dels que dissentiren de l’actitud de Felip V.

El 1705, sota Carles d’Àustria, va ésser nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona i a les Corts de 1705-06 va rebre el títol nobiliari.

Quan, el 1706, Barcelona era amenaçada per les tropes de Felip V, fou un dels qui s’encarregà de recollir gent i pertrets per les comarques. Acomplí aquesta mateixa comesa l’any 1709, quan els francesos amenaçaven Vic.

Durant el setge de 1713-14 restà a Barcelona fins que la ciutat caigué.

Paperoles, Anton

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris. Féu la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14) defensà la ciutat, on fou nomenat coronel del petit regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre.

El 10 de setembre de 1713 protegí l’evacuació del convent de Santa Madrona. Participà a les sortides simultànies del 27 de gener de 1714.

L’Onze de Setembre manava el petit baluard de Migdia, contigu al Pla de Palau, fins a on arribà la gran columna borbònica del coronel Châteaufort, que s’emparà de la caserna pròxima. Paperoles féu girar els seus canons i disparà contra l’edifici, cosa que féu retirar a l’enemic.

Més tard arribaren noves onades de soldats borbònics, i, tot i comptar amb forces molt escasses, rebutjà tots els atacs. Morí en la defensa.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats.

Pallarès, Dídac

(Lleida, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar.

El 1706 participà a la defensa de Barcelona contra Felip V, com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt, i féu la guerra de Successió contra els borbònics.

El 1713 assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la defensa de la ciutat. Lluità durament durant el setge, juntament amb tres fills seus.

La nit del 13 i 14 d’agost de 1714 participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on una explosió accidental el cremà amb els seus tres fills, per bé que cap d’ells no morí, encara que un d’ells, tinent, moriria a la batalla de l’11 de setembre.

Després de la capitulació obtingué un passaport i s’exilià.

Paisà i de Pontarró, Josep de

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, agost 1714)

Cavaller i militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

Pel novembre de 1705 fou nomenat tinent del recentment creat regiment de Guàrdies Catalanes, i el 1713 fou promogut a tinent coronel del nou regiment del Roser, durant el setge de Barcelona.

Participà en la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V. Durant el setge destacà sobretot a les sortides simultànies de la nit del 26 al 27 de gener de 1714.

El 12 d’agost acudí al front de 250 homes a reforçar el baluard de Santa Clara, quasi ocupat pels borbònics, i dirigí l’atac que els expulsà, en aquest operació resultà malferit i morí de les resultes.

Caiguda Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Ortiz, Josep

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris. Combaté a la guerra de Successió, i fou un dels grans defensors durant el setge de Barcelona (1713-14).

El 12 de novembre de 1713 fou nomenat tinent coronel del regiment de fusellers i destacà pel seu coratge en moltes accions bèl·liques.

El 27 de gener de 1714 prengué part a les sortides simultànies, pel sector de Gràcia; el 17 de maig combaté durant l’assalt al convent de Caputxins; el 10 de juny dirigí un atac a la casa de la Granota; el 5 d’agost fou un dels atacants a les ruïnes del convent de Jesús; el 14 d’agost intervingué a la batalla del baluard de Santa Clara, on manà la columna que contraatacà pel centre i obrí una bretxa que aïllà els borbònics.

L’11 de setembre manava la guarnició del baluard de Sant Pere i cooperà a la defensa del baluard proper del Portal Nou. Morí en la retirada del baluard de Sant Pere.

Olzina i Vilanova, Dídac d’

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou sagristà de Sant Pau, amb dignitat de canonge del capítol de Barcelona.

Era membre del Braç Eclesiàstic, quan aquest es reuní a Barcelona a final de juny de 1713. Sortí elegit Oïdor Eclesiàstic de la Generalitat el 22 de juliol de 1714.

Per aquest temps entrà també a la Junta de Segrests, Donatius i Préstecs, una de les que constituïren el Govern Provisional català, i també a l’anomenada Junta Secreta.

Oliver i de Boteller, Carles d’

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Participà a la junta de braços de 1713 que acordà la continuació de la resistència contra Felip V.

Fou capità de la Coronela. Es distingí molt especialment el 14 d’agost de 1714 durant la batalla del baluard de Santa Clara, en que els borbònics foren expulsats de les posicions que acabaven de conquerir.

Oliver de Boteller i Saragossa, Josep

(Tortosa, Baix Ebre, 2 gener 1653 – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Germà de Jacint i de Gregori.

El 1684 fou capità de la coronela de Barcelona. Membre de la Junta de defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme (1697), intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés.

El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona.

Durant la Guerra de Successió lluità a favor del rei-arxiduc Carles III, que el creà vescomte (1706) i comte de Camprodon (1707).

Morí en la defensa del setge de Barcelona.

Oliver de Boteller i Saragossa, Jacint

(Tortosa, Baix Ebre, 1654 – Viena, Àustria, 1748)

Militar. Fill de Gregori Oliver de Boteller i de Jordà-Curto. Austriacista com els seus germans Josep i Gregori, defensà Barcelona com a capità de la Coronela (1706).

Carles III li concedí el títol de vescomte (1706), la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara (1708). Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick.

Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns. S’exilià a Viena, on arribà el 1715.

L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre les rendes de Flandes i el marquesat d’Oliver (1724), títol que fou rehabilitat el 1905 pels Despujol.

Oliver de Boteller i Saragossa, Gregori

(Tortosa, Baix Ebre, 1663 – Barcelona, 1708)

Prelat. Germà de Josep i de Jacint. El 1704 fou elegit abat del monestir de Benifassà.

Era partidari de Carles d’Àustria, fet que li costà una denúncia i que l’obligà a refugiar-se a Barcelona amb 23 dels seus monjos. Un cop dominada Catalunya pels austròfils, el rei Carles el nomenà conseller.

Morí poc després d’expirar el seu quadrienni com a abat.