Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).
La rambla de Tolomó, que neix al Fondó de les Neus i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa.
(cast: la Horna) Caseria, a l’oest de la vila, a llevant de la serra de la Forna.
(Asp, Vinalopó Mitjà, 26 gener 1942 – )
Il·lustrador. Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exercí com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine (1977), Soy el aire (1980), A la busca de Marte el guerrero (1984), Els lusíades (1989) i El món inventat (1990). Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil i com a il·lustrador gràfic en mitjans de comunicació.
Dins el món del còmic ha publicat diversos àlbums i és reconegut el “pare” de l’anomenada escola valenciana i introductor de les formes pop en la il·lustració infantil i juvenil.
Paral·lelament s’ha dedicat a la producció de dissenys gràfics, cartells, publicitat, etc. Figurà a la llista d’honor Andersen el 1976, i ha guanyat diversos premis d’il·lustració.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 – Asp, Vinalopó Mitjà, 1977)
Escriptor. Ha estat inspector de primer ensenyament a diverses ciutats.
És autor dels reculls poètics Paisajes y pueblos (1924) i España (1958). També publicà Sevilla y la Semana Santa (1927) i La pedagogía y los clásicos españoles.
(Asp, Vinalopó Mitjà, 18 octubre 1846 – 25 juliol 1908)
Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València.
Publicà mitja dotzena d’obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema “La cesación en el trabajo en días festivos” (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909).
Despoblat i antic castell, situat a l’esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort.
Formava part del marquesat d’Elx.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 69,79 km2, 241 m alt, 20.248 hab (2014)
(cast: Aspe) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la depressió que travessa el sistema pre-bètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral, al sud-est d’Elda.
L’agricultura, repartida a parts iguals entre el regadiu (gràcies a que el terme és regat pel Vinalopó i la rambla de Tarafa) i el secà (cereals, oliveres i vinya), i algunes activitats industrials com la fabricació de soles de cautxú, així com la indústria de mobles, plàstics, material d’electrònica i de la construcció, són la base de l’economia local. Àrea comercial d’Alacant.
El municipi (l’antic Asp Nou, per contraposició a Asp Vell, actualment un despoblat) comprèn alguns caserius, com els de la Forma, l’Ofra i Tolomó.
(Asp, Vinalopó Mitjà, 16 juny 1816 – Madrid, 11 setembre 1893)
Escriptor i bibliòfil. Abandonà els estudis religiosos que seguia a Múrcia. Des del 1842 visqué a Madrid, on féu les carreres de dret i de filosofia. Es dedicà a l’ensenyament. Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid.
És autor de traduccions de clàssics grecs, de poesies diverses i del llibres Toros (1846) i Relaciones de solemnidades y fiestas públicas en España, obra en dos volums que no arribaria a ser impresa totalment i apareixeria en edició pòstuma (1903-04).
(Asp, Vinalopó Mitjà, 16 gener 1855 – Alacant, 21 gener 1935)
Escriptor. La seva producció es compon d’obres narratives, de viatges i de crítica.
També publicà biografies i les comèdies Cançonera valenciana (1926) i L’amo i senyor o refranera valenciana (1927).
Dades dels Països Catalans 