Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).
La rambla de Tolomó, que neix al Fondó de les Neus i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa.
(Asp, Vinalopó Mitjà, vers 1741 – ? , segle XVIII)
Arquitecte, escultor i pintor. Considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià. Hom li ha atribuït erròniament la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors.
S’indiquen com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang a Alacant.
Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena (Asp) a Elx i la delimitació del pla d’Elx.
(cast: la Horna) Caseria, a l’oest de la vila, a llevant de la serra de la Forna.
(Asp, Vinalopó Mitjà, 26 gener 1942 – )
Il·lustrador. Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exercí com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine (1977), Soy el aire (1980), A la busca de Marte el guerrero (1984), Els lusíades (1989) i El món inventat (1990). Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil i com a il·lustrador gràfic en mitjans de comunicació.
Dins el món del còmic ha publicat diversos àlbums i és reconegut el “pare” de l’anomenada escola valenciana i introductor de les formes pop en la il·lustració infantil i juvenil.
Paral·lelament s’ha dedicat a la producció de dissenys gràfics, cartells, publicitat, etc. Figurà a la llista d’honor Andersen el 1976, i ha guanyat diversos premis d’il·lustració.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 – Asp, Vinalopó Mitjà, 1977)
Escriptor. Ha estat inspector de primer ensenyament a diverses ciutats.
És autor dels reculls poètics Paisajes y pueblos (1924) i España (1958). També publicà Sevilla y la Semana Santa (1927) i La pedagogía y los clásicos españoles.
(Asp, Vinalopó Mitjà, 18 octubre 1846 – 25 juliol 1908)
Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València.
Publicà mitja dotzena d’obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema “La cesación en el trabajo en días festivos” (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909).
Despoblat i antic castell, situat a l’esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort.
Formava part del marquesat d’Elx.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 69,79 km2, 241 m alt, 20.248 hab (2014)
(cast: Aspe) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la depressió que travessa el sistema pre-bètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral, al sud-est d’Elda.
L’agricultura, repartida a parts iguals entre el regadiu (gràcies a que el terme és regat pel Vinalopó i la rambla de Tarafa) i el secà (cereals, oliveres i vinya), i algunes activitats industrials com la fabricació de soles de cautxú, així com la indústria de mobles, plàstics, material d’electrònica i de la construcció, són la base de l’economia local. Àrea comercial d’Alacant.
El municipi (l’antic Asp Nou, per contraposició a Asp Vell, actualment un despoblat) comprèn alguns caserius, com els de la Forma, l’Ofra i Tolomó.
(Asp, Vinalopó Mitjà, 16 juny 1816 – Madrid, 11 setembre 1893)
Escriptor i bibliòfil. Abandonà els estudis religiosos que seguia a Múrcia. Des del 1842 visqué a Madrid, on féu les carreres de dret i de filosofia. Es dedicà a l’ensenyament. Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid.
És autor de traduccions de clàssics grecs, de poesies diverses i del llibres Toros (1846) i Relaciones de solemnidades y fiestas públicas en España, obra en dos volums que no arribaria a ser impresa totalment i apareixeria en edició pòstuma (1903-04).
(Asp, Vinalopó Mitjà, 16 gener 1855 – Alacant, 21 gener 1935)
Escriptor. La seva producció es compon d’obres narratives, de viatges i de crítica.
També publicà biografies i les comèdies Cançonera valenciana (1926) i L’amo i senyor o refranera valenciana (1927).
Dades dels Països Catalans 