(Catalunya, segle XVIII)
Arquitecte.
Dirigí la construcció del palau episcopal de Solsona (1776-92), un dels edificis civils més importants de l’època, d’estil barroc, però ja amb apunts neoclàssics.
És també obra seva l’església parroquial d’Ivorra (1780).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 juliol 1856 – Sevilla, Andalusia, 28 abril 1918)
Arquitecte. Estudià a Madrid i Barcelona i es titulà el 1880.
Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), dirigí la construcció de l’Hotel Internacional, segons el projecte de Domènech i Montaner. Fou arquitecte municipal de Madrid.
També es distingí com a aquarel·lista.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte.
L’any 1616 projectà el primer monument públic erigit a Barcelona: l’obelisc commemoratiu d’un prodigi que esdevingué quan fou traslladat el cos de santa Eulàlia; fou aixecat a la plaça del Blat, lloc on havia succeït el prodigi, i era rematat per un àngel, que després donà nom a la plaça.
Modificà el projecte de la nova església d’Igualada, probablement de Pere Blai, i en dirigí la construcció (1617-20).
Alexandre Planella i Roure (Barcelona, 1866 – 1900) Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Visqué algun temps a París. Tingué bon prestigi com a restaurador. També fou paisatgista.
Macari Planella i Roure (Barcelona, segle XIX – 1899) Mestre d’obres. Les seves obres mostren sovint un afany medievalitzant especialment rigorós.
(Catalunya, segle XVII)
Arquitecte. Documentat des del 1615.
Autor de l’antic pedró de la plaça del Pedró de Barcelona (1616).
També és autor de l’església de Santa Maria d’Igualada (1617-20), que té volta d’arcs ogivals amb cornisa i motllures encara renaixentistes.
Vers el 1630 esdevingué mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 15 maig 1879 – 1954)
Arquitecte. Titulat el 1906, treballà uns anys al despatx de Puig i Cadafalch.
En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria (1908) i la casa Pujadas (1909), a la Garriga. El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona.
Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls -la primera de Catalunya, 1918-, Olot, Sallent, el Vendrell, etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra.
(Girona, 1945 – )
Arquitecte. Ha realitzat diversos pavellons poliesportius (Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona).
Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d’Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat.
(Onda, Plana Baixa, 1942 – )
Arquitecte (1966). Format a l’Escola de Barcelona.
Treballa en col·laboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica (1985-89), i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània (1993, premi FAD).
Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton (1990-93), la plaça dels Països Catalans en dues fases (1981-83 i 1990) i la Rambla de Mar (1994).
Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas (1977), Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània (1980) i Arquitectura de las neovanguardias (1984).
Pertangué al consell de redacció de la revista “Arquitecturas Bis”. Fou catedràtic a l’ETSAB.
(Barcelona, 19 gener 1907 – 11 octubre 1986)
Matemàtic i arquitecte. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per E. Terradas.
Fou professor a la facultat de ciències (1928-39) i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC (1935-39).
El 1939 se n’anà a França i després a l’Argentina, on, amb l’ajuda de J. Rey Pastor, fou professor a la universitat de Cuyo (1942-49) i a la de la Plata (1949-57).
El 1957 tornà a l’estat espanyol, on fou catedràtic a Múrcia i Saragossa. Des del 1962 ho fou de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Membre de diverses societats científiques internacionals, publicà nombrosos llibres i articles.
(Catalunya, segle XV – Lleida, segle XV)
Arquitecte gòtic i escultor.
Mestre major de la seu vella de Lleida a partir del 1457 i de l’hospital de Santa Maria d’aquesta mateixa ciutat el 1454.
La decoració escultòrica de l’hospital amb la imatge de la Mare de Déu sobre peanya decorada amb figures d’àngels es pot relacionar amb la decoració escultòrica de la façana i les mènsules i les claus de volta de l’interior de la capella de Sant Jordi, a Poblet.
L’estil d’aquestes escultures és borgonyó, amb punts de contacte amb el de Guillem Sagrera.
Dades dels Països Catalans 