(Barcelona, 20 abril 1891 – 13 juliol 1987)
Arquitecte, titulat el 1915.
Deixeble de Gaudí, formà part de la Junta directiva de la construcció del temple de la Sagrada Família.
Fou arquitecte diocesà de Solsona i projectà nombrosos edificis al Maresme i a Blanes.
És autor dels llibres El Temple de la Sagrada Família (1929) i El pensament de Gaudí (1981).
(Lleida, 1940 – )
Arquitecte.
Ha intervingut en el pla especial de reforma interior del centre de Lleida, i en les obres de remodelació de l’antic barri del Canyeret, on hom ha construït una singular torre d’accés al conjunt de la Seu Vella.
En el camp del patrimoni arquitectònic, ha intervingut en el conjunt monumental de Mur i en el de Gerri de la Sal.
(Berga, Berguedà, 1750 – segle XVIII)
Comerciant, arquitecte i pintor.
Dirigí la construcció de part de l’església de Sant Salvador de la Vedella, iniciada l’any 1783.
Vers el 1803, projectà, construí i decorà l’església del monestir de Serrateix, prop de Berga.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Arquitecte. En 1655 li foren encomanats els plànols de la Casa de Convalescència de la capital.
En 1680 féu un projecte per a la nova façana de la seu de Girona, projecte que ell mateix reformaria més tard i que fou bastant aprofitat per al projecte posterior i definitiu de Pere Costa, que fou el realitzat i el que hom pot veure actualment, llevat de les parts inacabades.
(Cervera, Segarra, segle XVII)
Arquitecte i escultor. Documentat a Cervera des del 1639 al 1688.
Acabà el retaule de Sant Isidre de l’església parroquial de Cervera i, des del 1679, dirigí la construcció de la Paeria de la mateixa ciutat; esculpí l’escut que presideix el portal d’aquest edifici.
També obrà el retaule major de Sant Martí de Maldà.
Fou el pare de Francesc Puig (Cervera, Segarra, segle XVII) Escultor i arquitecte. Almenys des del 1683 treballà a les ordres de la Paeria de Cervera, iniciades pel seu pare; se li atribueixen algunes mènsules del balcó d’aquest edifici. També col·laborà amb el seu pare en la construcció del retaule major de Sant Martí de Maldà.
(Montblanc ?, Conca de Barberà, segle XIII – Lleida, 1285)
Mestre de l’obra de la seu de Lleida.
Succeí a Berenguer de Coma en la construcció del gran cimbori que corona el monument (acabat el 1278), la qual culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida.
El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda.
Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida (1285) en la qual consta com a fundador d’una capellania.
(Barcelona, 1726 – San Fernando, Cadis, Andalusia, 22 desembre 1788)
Arquitecte. És l’autor de la capella de Santa Tecla de la catedral de Tarragona, obra de gust italianitzant feta amb marbres i jaspis (1760-75).
Entre el 1761 i el 1781 va dirigir, també, les obres de la Seu Nova de Lleida, seguint el pla de l’arquitecte Pedro Martín Cermeño. Projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant (1770-78) i acabà el campanar de Sant Martí de Maldà (1776-79).
Tenia un pregon coneixement tècnic i una fina sensibilitat i gust en la disposició dels materials.
El 1774 fou nomenat acadèmic de San Fernando, i a més de les obres esmentades en va fer d’altres a diferents indrets del Camp de Tarragona i a San Carlos (Cadis).
(Vic, Osona, segle XIV – Manresa, Bages, segle XIV)
Mestre d’obres i pedrapiquer. Vers el 1344 treballà per al convent de predicadors de Manresa.
El 1351 es va comprometre amb Jaume Figuera a fer, al convent del Carme, una capella ajuntada a la de Sant Salvador, que fou dedicada a sant Cosme i sant Damià.
Des del 1366 treballà a la Seu de l’Alba de Manresa, de la qual fou nomenat mestre major el 1379.
(Barcelona, 2 gener 1877 – 27 juny 1926)
Arquitecte.
Autor de molts edificis particulars, destacà més pels seus treballs d’urbanista i topògraf, al servei de l’ajuntament de Barcelona.
Amb Ferran Romeu i Ribot realitzà per a la capital el pla d’enllaços i espais lliures aprovat pel municipi el 1917.
(Barcelona, 30 juliol 1855 – 24 octubre 1928)
Arquitecte. Format a Barcelona (1872-79) i titulat el 1880.
Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga. Catedràtic de fusteria a l’Escola de Belles Arts. És autor d’una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus (1892). Féu un projecte d’urbanització de la plaça de Catalunya de Barcelona (1888).
El seu estil és perfectament eclecticista. Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra (1893), Dotres (1894), Boera (1893), Pia Batlló (1892), la pròpia (1908), Vives (1894), així com el panteó Cros del cementiri de Sant Gervasi (1894) i el monument a Vicenç Roca i Pi a Badalona (1894).
Dades dels Països Catalans 